|
1.
|
La introducció del decadentisme a Catalunya
/
Gras, Irene
L'autora estudia la introducció de l'estètica decadentista a Catalunya, focalitzant-se en la figura de Santiago Rusiñol i les festes modernistes a Sitges com a peça central de la introducció d'aquesta estètica finisecular. [...]
2011
Revista de Catalunya, Núm. 273-274 (Setembre - Octubre 2011), p. 79-99 (Revista de les arts)
Inclou la reproducció a color d'algunes pintures que s'anomenen a l'estudi: 'La morfina', Santiago Rusiñol (1894); 'Cartell. Teatro artístico', Ramon Casas (1898); 'Clorosí', S. Junyent (1899); 'La droga', H. Anglada-Camarasa (1901-1903); 'Flors del mal', J.M. Tamburini (1907)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
Jaume Vicens Vives, historiador. Un home al servei del redreç de Catalunya
/
Benet, Josep (1920-2008)
Josep Benet dóna testimoni a partir dels seus records del rol que Jaume Vicens Vives va jugar durant la postguerra a favor la llengua i cultura catalanes a través dels grups clandestins. Jaume Vicens Vives va participar en el grup 'Miramar' i també va proposar la creació de noves organitzacions, com la 'Aliança Social pel Redreç de Catalunya' o el 'Moviment Català de Coordinació Social', que no van acabar de reeixir.
2010-2011
Revista de Catalunya, Núm. 267-268 (Desembre-Gener 2010-2011), p. 37-50 (Realitats)
|
|
|
4.
|
Guimerà i el premi Nobel. Crònica provisional d'una candidatura
/
Gallén, Enric
L'autor analitza el marc i el context amb el qual es van veure els membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres per presentar, un any rera l'altra, la candidatura d'Àngel Guimerà al Premi Nobel de Literatura. [...]
2003
Professor Joaquim Molas : memòria, escriptura, història, Barcelona : Universitat de Barcelona, 2003 (vol. 1, p. 487-508)
L'autor inclou en apèndix una carta-memòria amb data de 24 de gener de 1906 escrita per Joaquim Miret i Sans, secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, que reprodueix l'informe elaborat pels acadèmics Joaquim Riera i Bertran, president de l'Acadèmia, Antoni Rubió i Lluch, catedràtic de Literatura de la Universitat de Barcelona, i Frederic Rahola, diputat a Corts per la província de Barcelona
|
|
|
5.
|
|
|
La ciència en la poesia catalana del segle XIX
/
Vall i Solaz, F. Xavier
Xavier Vall estudia la controvertida relació entre la poesia catalana i la ciència al segle XIX, considerant el xoc de la lírica amb els corrents de pensament positivistes. Per a fer-ho, ofereix una extensa mostra d'exemples de poesia i de textos teòrics que tracten aquesta relació sota múltiples motius literaris directament emparentats, ja sigui per distanciar les dues disciplines (dicotomia entre ciències i lletres, religió i ciència, idealisme i positivisme, espiritualisme i materialisme, etc. [...]
2005
Caplletra. València, núm. 39 (2005, Tardor), p. 9-59
2 documents
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
L'Empordà
/
Comadira, Narcís
Es ressenya 'L'Empordà. Àlbum', una reedició facsímil de la publicació de la revista setmanal il·lustrada 'Ilustració Catalana'. S'emfasitza la importància de les il·lustracions d'època que hi apareixen.
2004
El País. Quadern. Barcelona (2004, 15 d'abril), p. 3 (Composicions de lloc)
|
|
|
9.
|
Adéu al 'Correu'
/
Faulí, Josep (1932-2006)
Amb motiu de la suspensió de la publicació 'El Correu de la Unesco', l'autor repassa l'evolució d'aquesta revista.
2002
Serra d'Or. Barcelona, núm. 511-512 (2002, Juliol-agost), p. 57-58 (Fets i opinions. Premsa)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.