426.
|
|
Dues sàtires contra Verdaguer enviades als Jocs Florals de 1874
/
Vall i Solaz, F. Xavier (Ed., Intr.)
Edició de dos poemes ("La balada de Sant Francesch" i "Atlàntida. Fracments d'un poema") que es presentaren als Jocs Florals de 1874 i de què no s'ha pogut identificar l'autor. Pel caràcter paròdic dels poemes, es considera, però, que l'autor havia de conèixer l'obra de Verdaguer que justament satiritza: 'Sant Francesc s'hi moria' i 'L'Atlàntida'.
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 10 (1997-2001), p. 269-276 (Textos)
|
|
427.
|
|
428.
|
|
429.
|
|
430.
|
|
431.
|
|
432.
|
|
Hesíode en Verdaguer
/
Vitrià i Marca, Albert
El punt de partença d'aquest estudi és la consideració de Montoliu que 'L'Atlàntida' de Verdaguer beu d'Hesíode. Tot i que no s'ha pogut confirmar que Verdaguer hagués llegit aquest autor clàssic, sembla prou evident, a través de la comparació de textos, que existeix la possibilitat que n'hagués fet ús durant la gestació del seu poema èpic.
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 10 (1997-2001), p. 69-85 (Estudis i notes)
|
|
433.
|
|
La poesia de Jaume Collell
/
Pinyol i Torrents, Ramon
Estudi sobre la poesia de Jaume Collell, especialment la religiosa i la patriòtica que seguien uns cànons molt lligats a la Renaixença i als Jocs Florals. Tot i que Collell se sentia més còmode escrivint en prosa (oratòria i articles periodístics), la seva poesia no és gens menyspreable si es compara amb la dels seus companys de generació floralesca, a excepció de Verdaguer, la poesia del qual sí que supera qualitativament la de Collell.
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 10 (1997-2001), p. 53-68 (Estudis i notes)
|
|
434.
|
|
El misticisme de Jacint Verdaguer segons Carles Riba (el pròleg de 1922 al volum de 'Poesies')
/
Malé i Pegueroles, Jordi
Malé analitza el pròleg de Riba al volum de 'Poesies' de Verdaguer. Seguint el mètode de Vossler, que aprengué durant la seva estada a Alemanya, Riba compara el misticisme de Llull, que considera intel·lectual, i el de Verdaguer, que qualifica d'amorós i romàntic, i per aquesta raó, dubta que Verdaguer sigui un místic. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 10 (1997-2001), p. 19-51 (Estudis i notes)
|
|
435.
|
|