|
2587.
|
|
|
2588.
|
El nom de Catalunya: encara una qüestió pendent
/
Balañà i Abadia, Pere
L'autor recull les diverses teories sobre l'origen del nom i proposa com a mot originari "Cataluing", la forma amb què apareix, referint-se al territori de Catalunya, als documents llatins medievals més o menys en el darrer terç del segle XI, en una data molt discutida que va des del 1060 fins al 1112.
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 117 (1988, Juliol-Agost), p. 38-41 (Monogràfic: La Catalunya de fa mil anys)
|
|
|
2589.
|
Santa Eulàlia i 'Lo farcell de penes' de mossèn Cinto
/
Lluch, Ernest
Ernest Lluch recorda que mossèn Cinto Verdaguer fou un devot de santa Eulàlia, la patrona de Barcelona, considerada com una representació col·lectiva de Barcelona. A partir d'aquest motiu, l'article explica alguns aspectes de la vida de mossèn Cinto i les relacions que va tenir amb el món eclesiàstic i financer del moment.
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 117 (1988, Juliol-agost), p. 6-12
|
|
|
2590.
|
Miquel Guinart: 'Memòries d'un militant catalanista'
/
Jové, Marta
L'autora de la ressenya llegeix les 'Memòries d'un militant catalanista', de Miquel Guinart, com un "modest collage de records, articulats cronològicament" en què, si bé s'enumera els diversos fets històrics, no se'n fa una anàlisi detallada ni una valoració personal aprofundida.
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 116 (1988, Juny), p. 63
|
|
|
2591.
|
Joan Pons i Massaveu; 'L'auca de la Pepa'
/
Torné, Jordi
L'autor de la ressenya considera que, si bé no és la novel·la més reeixida de Pons i Massaveu, 'L'auca de la Pepa' "constitueix un bon retrat d'una col·lectivitat de la qual ell tan bé coneixia les vicissituds".
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 115 (1988, Maig), p. 64
|
|
|
2592.
|
|
|
2593.
|
'Cultura i història a Menorca'
/
Roura, Lluís
L'autor de la ressenya elogia la iniciativa de 'Randa' a l'hora d'omplir el buit en les històries i síntesis culturals dels Països Catalans i de les Balears pel que fa a Menorca, però considera que, si bé el volum miscel·lani "Cultura i Història a Menorca" és interessant, també és desequilibrat i mancat d'articulació. [...]
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 114 (1988, Abril), p. 59-60
|
|
|
2594.
|
|
|
2595.
|
De les 'Memòries' a l'epistolari
/
Broch, Àlex
L'autor de l'estudi considera que les 'Memòries' de Josep M. de Sagarra són una fita en l'itinerari de recerca i compromís amb el passat i la història. A més de consolidar el mateix Sagarra com a escriptor, les 'Memòries' construeixen la crònica de tota una època, la manera de sentir els referents històrics dels quals l'escriptor és un testimoni interessat. [...]
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 114 (1988, Abril), p. 40-43 (Monogràfic: Memòria de Josep Maria de Sagarra)
|
|
|
2596.
|
La política, el reportage i les mars del Sud: 'La ruta blava'
/
Barnils, Ramon
La redacció de 'La ruta blava' pot datar-se, segons l'autor, entre 1936 i 1937 i es fonamenta en un escrit sobre el terreny. Ramon Barnils recorda la "prehistòria d'un viatge" (l'exili a París i, posteriorment, el viatge a Tahití), l'inici del reportatge (un cop arribats a lloc), l'estada i la posthistòria: l'oblit d'un llibre, segons l'autor, "capdavanter d'un dels gèneres literaris menys minoritaris".
1988
L'Avenç. Barcelona, núm. 114 (1988, Abril), p. 36-38 (Monogràfic: Memòria de Josep Maria de Sagarra)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.