|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
Una tradición desprotegida
/
Gràcia, Jordi (Universitat de Barcelona)
L'autor reflexiona sobre la positiva, polèmica i complexa experiència del bilingüisme quan es barregen aspectes socials i polítics com el catalanisme, el catolicisme o la dictadura franquista. Al començament fa un apunt sobre la figura de Menéndez Pelayo i Milà i Fontanals i just després es concentra en l'anàlisi del bilingüisme de Gaziel i de Màrius Verdaguer.
2003
Ínsula. Revista de letras y ciencias humanas, Vol. 58, Núm. 684 (Desembre 2003), p. 18-20
|
|
|
4.
|
|
|
Notes sobre l'ús culte del català en algunes polèmiques dels anys vuitanta del segle XIX
/
Llanas, Manuel ;
Pinyol i Torrents, Ramon
L'article comença assenyalant algunes postures confluents d'intel·lectuals catalans i espanyols respecte la "renaixença" literària del català. Però tot seguit se centra en les actituds discrepants d'alguns d'aquests intel·lectuals, començant per la crítica que Tubino fa de la Renaixença i culminant en l'esvaïment d'actituds més o menys tolerants respecte el moviment literari català quan aquest adquireix sentit polític. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 8 (1993-1994), p. 81-109
Inclou tres apèndixs que són la transcripció de tres textos: el discurs llegit per Núñez de Arce a l'Ateneu científic i literari de Madrid el 8 de novembre de 1886; la contestació de Valentí Almirall a aquest discurs; i fragments de 'El Regionalismo' de Mañé i Flaquer
|
|
|
5.
|
La Novel·la realista
/
Beser, Sergi ;
Lliçons de literatura comparada catalana i castellana (segles XIX i XX) (1982 : Barcelona)
Segi Beser assenyala primerament alguns dels problemes que presenta l'estudi comparatiu de la literatura catalana amb la castellana, i després estudia alguns aspectes relacionats d'ambdues literatures: la diferent situació en què es troben les narratives catalana i castellana durant la segona meitat del segle XIX; la desproporció en qualitat i quantitat (només Narcís Oller pot ser col·locat al costat de la importància dels escriptors castellans), que es reflecteix en l'auge que experimenta la novel·la realista castellana i en l'atracció que certs escriptors catalans senten per la literatura castellana; l'entramat de relacions personals amistoses entre els escriptors catalans i castellans; l'existència d'un model narratiu comú i d'una normativa tècnica que correspon bàsicament a la línia d'ascens del realisme francès, i la personalització que els escriptors faran d'aquest model sorgida fonamentalment de la referència a un marc social determinat. [...]
Lliçons de literatura comparada catalana i castellana, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1985 (p. 7-25)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.