|
31.
|
|
|
32.
|
|
|
33.
|
|
|
34.
|
Ciutats (1)
/
Castellanos, Jordi (1946-2012)
A partir d'uns mots d'Ors que relacionen Girona amb Venècia -ciutat morta, "negada per les aigües, situada fora del temps", i lloc comú de la literatura europea del XIX-, Castellanos reflexiona sobre la ciutat de Girona i la seva relació amb el mite de les "ciutat mortes", lligat a la nostàlgia i la decadència. [...]
1997
Literatura, vides, ciutats / Jordi Castellanos, Barcelona : Edicions 62, 1997 (p. 111-185)
|
|
|
35.
|
|
|
36.
|
Massó i Torrents: el combat per la cultura
/
Castellanos, Jordi (1946-2012)
Sobre Jaume Massó i Torrents com a figura determinant del moviment cultural i intel·lectual de la Catalunya de tombant de segle. L'estudi analitza els diferents projectes que portà a terme Massó i Torrents i que van ser determinants per al teixit cultural de principis de segle XX, sobre el qual es va poder construir el Modernisme i el Noucentisme.
1998
Intel·lectuals, cultura i poder, Barcelona : Magrana, 1998 (p. 72-89)
|
|
|
37.
|
Gaudí, arquitecte de Déu
/
Castellanos, Jordi (1946-2012)
Sobre Antoni Gaudí, la seva figura i obra, i el context artístic i ideològic del Modernisme. Jordi Castellanos estudia i analitza amb profunditat la relació entre Antoni Gaudí i Torras i Bages, qüestió que, amb paraules de l'autor, "posa de manifest de manera fefaent que, lluny d'enfrontar-se a la societat industrial, l'arquitecte coopera ben convençut en la construcció d'un edifici al servei de la burgesia industrial". [...]
1998
Intel·lectuals, cultura i poder, Barcelona : Magrana, 1998 (p. 9-71)
|
|
|
38.
|
|
|
39.
|
|
|
Barcelona en literatura: imatges en conflicte
/
Castellanos, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona)
Traduïm, de l'anglès, el resum de l'article: "Aquest assaig pretén demostrar la diversitat d'imatges literàries que la ciutat de Barcelona ha generat des de l'inici de la modernitat. Les imatges són sovint contradictòries perquè, per un costat, mostren l'ordre i el seny de la burgesia ciutadana que, al seu torn, atempten contra l'essència dels barris vells convertint-los en museus (com el Barri Gòtic, per exemple), i, per un altre costat, encobreixen la pobresa, la prostitució i l'anarquisme revolucionari (com el Barri Xino)".
2004
Catalan Review, Vol. XVIII, Núm. 1-2 (2004), p. 131-148 (Monogràfic: Barcelona and Modernity. The Lettered City: Prose and Theatre)
|
|
|
40.
|
La introducció del decadentisme a Catalunya
/
Gras, Irene
L'autora estudia la introducció de l'estètica decadentista a Catalunya, focalitzant-se en la figura de Santiago Rusiñol i les festes modernistes a Sitges com a peça central de la introducció d'aquesta estètica finisecular. [...]
2011
Revista de Catalunya, Núm. 273-274 (Setembre - Octubre 2011), p. 79-99 (Revista de les arts)
Inclou la reproducció a color d'algunes pintures que s'anomenen a l'estudi: 'La morfina', Santiago Rusiñol (1894); 'Cartell. Teatro artístico', Ramon Casas (1898); 'Clorosí', S. Junyent (1899); 'La droga', H. Anglada-Camarasa (1901-1903); 'Flors del mal', J.M. Tamburini (1907)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.