|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
Els ateneus populars : un intent de cultura obrera
/
Termes, Josep
L'article esmenta els diversos ateneus obrers que es van anar creant als barris de Barcelona i a tota l'àrea metropolitana, així com també la tasca que duien a terme, les publicacions que engegaven, etc.
1987
L'Avenç, Núm. 104 (Maig 1987), p. 8-12 (Monogràfic: La cultura obrera a Catalunya a finals del segle XIX)
|
|
|
4.
|
|
|
Enciclopédicos y populares
/
Theros, Xavier
Xavier Theros explica breument la història de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, fundat el 1902, que ara es troba instal·lat a la Biblioteca Arús, a l'espera d'un local nou.
2008
El País. Cataluña. Barcelona (2008, 29 de setembre), p. 2 (La crónica)
|
|
|
5.
|
|
|
Militant llibertària
/
Aisa, Ferran
La necrologia de Ferran Aisa se centra, sobretot, en la relació de Yael Langella amb el Centre Català del Pen Club, l'Ateneu Enciclopèdic i la revista 'El Vaixell Blanc'.
2007
Avui Cultura. Barcelona (2007, 1 de març), p. 6 (Opinió)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
Llibres d'història contemporània (II)
/
Coll i Amargós, Joaquim
Nota sobre la bibliografia més recent d'història contemporània de l'època de la República, la guerra civil i el franquisme.
2001
Serra d'Or. Barcelona, núm. 501 (2001, Setembre), p. 65-68 (Lectures)
L'obra de Martí Marín fou guardonada amb el premi Crítica 'Serra d'Or' 2000 i la de Ferran Aisa guanyà el premi d'Història Ciutat de Barcelona
|
|
|
9.
|
|
|
L'Ateneu Enciclopèdic Popular
/
Aisa, Ferran
Amb motiu del centenari de l'entitat, Aisa recorda la trajectòria de l'Ateneu Enciclopèdic Popular: la seva tasca culturalització de la classe obrera, el seu arrelament a la ciutat, la voluntat d'esdevenir una font de coneixements oberta a tothom, els intel·lectuals que hi han col·laborat en un moment o altre.
2003
Avui Cultura. Barcelona (2003, 16 de gener), p. 8
|
|
|
10.
|
|
|
Literatura catalana i compromís social en els anys trenta
/
Castellanos, Jordi (1946-2012)
Jordi Castellanos ofereix una visió panoràmica de la literatura qualificada de "compromesa"; segons l'autor, la condició de l'artista com a ésser responsabilitzat amb el seu entorn polític, social i cultural sempre ha estat present a Catalunya, manifestada d'una manera o altra; però no és fins a finals dels anys vint i durant la dècada dels trenta que cristal·litza un tipus de literatura explícitament compromesa, associada al marxisme, el qual pren la idea de compromís com un dels seus eixos identitaris. [...]
2002
Els Marges. Barcelona, Núm. 69 (2002, Gener), p. 7-23 (Estudis i assaigs)
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.