1.
|
|
Aquesta veu que fa camí
/
Sevilla, Maria
L'autora de l'article parla sobre el símbol del vent en la poesia de Carner, en reculls com 'La paraula en el vent', 'L'oreig entre les canyes', 'Nabí' o 'Sons de lira i flabiol'.
2020
La Lectora, 8 octubre 2020 (#ProjecteCarner)
|
|
2.
|
|
'Llibres de poesia 1904-1924'
/
Coll Mariné, Jaume (Universitat de Vic)
El llibre citat, de més de mil pàgines, conté editats els llibres de poemes que Carner, com el títol indica, va publicar entre 1904 i 1924. Són: 'Llibre dels Poetas' (1904), 'Primer llibre de sonets' (1905), 'Els fruits saborosos' (1906), 'II llibre de sonets' (1907), 'Verger de les galanies' (1911), 'Les monjoies' (1912), 'Auques i ventalls' (1914), 'La paraula en el vent' (1914), 'Bella terra bella gent' (1918), 'L'oreig entre les canyes' (1920) i 'La inútil ofrena' (1924).
2020
Llengua & Literatura, Núm. 30 (2020), p. 219-222 (Ressenyes i notes crítiques)
|
|
3.
|
|
4.
|
Reescriptures d'autor
/
Miralles, Carles (Universitat de Barcelona $u Institut d'Estudis Catalans) ;
Congrés Internacional sobre Crítica Filològica i Ecdòtica. Textos catalans dels segles XIX i XX "La filologia d'autor en els estudis literaris" (1r : 2012 : Lleida)
Traducció del resum en anglès de l'article: Delimitació i definició del concepte "reescriptures d'autor" (diferents canvis introduïts pel propi autor com a reescriptura tota o parcial, canvis de tot tipus de detalls per motius de sonoritat, ritme, coherència, canvis d'opinió més o menys radicals, organització dels esdeveniments, presentació dels personatges, inserció de matisos de significat, etc. [...]
2013
La filologia d'autor en els estudis literaris. Textos catalans dels segles XIX i XX, Lleida : Aula Màrius Torres : Pagès, 2013 (Trossos, 6) (p. 87-103)
|
|
5.
|
|
Del peix, el mar i el vent com a representacions de l'home, el món i la vida en la poesia catalana contemporània (Carner, Riba, Manent, Rosselló-Pòrcel i Palau i Fabre)
/
Marrugat, Jordi
Estudi sobre la poesia catalana, sobretot de la postguerra, que veu de la tradició simbolista i postsimbolista. L'autor aporta dades sociològiques per crear el context que el Noucentisme va desenvolupar en el qual es va poder donar, algunes dècades més tard, aquesta estètica post-simbolista. [...]
2008
Llengua & Literatura, Núm. 19 ( 2008), p. 87-128 (Estudis i edicions)
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|