|
1.
|
|
|
La prescripció d'enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933): el cas de les estructures amb concordança negativa en posició preverbal
/
Benavent Llinares, Laia (Universitat de Barcelona)
Del resum: "A les estructures negatives en què mots com 'mai', 'ningú', 'res', etc. ocupen una posició preverbal, Fabra (1918/1933) considerava que era tolerable, però no preferible, ometre-hi l'adverbi de negació 'no', estructura que anomenem "opció secundària". [...]
2021
Els Marges, Núm. 125 (Tardor 2021), p. 10-27 (Estudis)
2 documents
|
|
|
2.
|
|
|
Marià Villangómez: el fabrisme a les Pitiüses
/
Ribes, Enric (Universitat de les Illes Balears)
El poeta eivissenc Marià Villangómez va introduir la reforma fabriana a Eivissa i a Formentera. En aquest article es fa un repàs de tot aquest procés, des de la introducció per Villangómez del fabrisme a Eivissa i Formentera, fins a la consolidació de tot un equip de correctors i professors que en segueixen les ensenyances, les difonen i les apliquen en les publicacions que s'hi editen.
2019
Ítaca, Núm. 10 (2019), p. 155-177 (Monogràfic: 100 anys de Pompeu Fabra)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
Acte de commemoració del vuitantè aniversari de les 'Normes de Castelló'
/
Pitarch, Vicent ;
Colón Domènech, Germà ;
Mira, Joan Francesc ;
Moreno, Vicent ;
Carbó, Ferran ;
Marí, Isidor ;
Climent Ferrando, Vicent ;
Giner, Salvador (Presentació de l'acte) ;
Institut d'Estudis Catalans
Amb motiu de l'inici del vuitantè aniversari de les 'Normes de Castelló', l'IEC acull un acte en què Germà Colón, membre de la Secció Filològica de l'IEC, va pronunciar la conferència "Les 'Normes de Castelló' i la Societat Castellonenca de Cultura», i Joan-Francesc Mira, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va parlar de "Norma i cultura: l'espai de la llengua escrita". [...]
Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2012
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
Enfabrats
/
Paloma, David
L'autor pren com a referent de lucidesa l'article de Gabriel Bibiloni ("Si jo hagués estat Pompeu Fabra") per reflexionar sobre la codificació del català, la seva evolució i la seva vigència.
2018
El Punt Avui. Cultura, 15 abril 2018, p. 7 (Opinió. Què hi ha de nou)
|
|
|
10.
|
|
visitant ::
identificació
alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al 
canal RSS.