1.
|
|
2.
|
|
Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre 'Primera història d'Esther' i algun altre text
/
Bonet, Sebastià
"Em referiré a tres textos que, per raons diverses, es poden agafar com a fites força instructives de la decisiva intervenció d'Espriu en la llengua catalana. En primer lloc, a 'Primera història d'Esther', obra teatral escrita els anys 1947-48, que és el text que conec amb més detall i en relació amb el qual aportaré alguna dada estadística que considero molt significativa; en segon lloc, a la narració 'Sota la fredor parada d'aquests ulls', text de l'any 1959 que suposa el retorn d'Espriu a la narrativa, un gènere que havia deixat de cultivar des de la fi de la guerra civil; i finalment a la novel∙la 'El doctor Rip', text que té la particularitat que se'n coneixen dues versions molt diferents, una de l'any 1931, a l'inici mateix de la carrera literària de l'autor, i una altra dels anys 1972-78, que pot considerar-se com una mostra definitiva de l'últim estadi de la seva escriptura".
2010
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 23 (2010), p. 3-15 (Monogràfic: "La més clara paraula - Homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort")
2 documentos
|
|
3.
|
|
Miralles, Carles: Sobre Espriu
/
Malé i Pegueroles, Jordi (Universitat de Lleida)
De l'article: "Aquest aplec d'estudis sobre Salvador Espriu, aparegut l'any del centenari del seu naixement, ha estat el darrer llibre que Carles Miralles va poder veure publicat abans de la seva inesperada i dissortada mort ara fa poc més d'un any. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 531-533 (Recensions)
|
|
4.
|
Encara sobre la (qualitat de la) llengua de Salvador Espriu
/
Ginebra, Jordi (Universitat Rovira i Virgili) ;
Simposi Internacional Salvador Espriu. Després de 'La pell de brau' (2 : 2013 : Arenys de Mar i Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract de l'article: "La intervenció en la taula rodona defensa la qualitat de la llengua literària d'Espriu a partir dels quatre punts següents: la llengua del primer Espriu no està més castellanitzada que la llengua de la majoria d'autors amb qui se'l pot comparar; Espriu, als anys trenta, es proposa fer un art nou que demana un llenguatge nou; la llengua d'un escriptor ha de jutjar-se en funció dels sues plantejaments estètics; valorar la llengua d'Espriu exigeix transcendir el simple debat sobre si és més o menys "correcta" des del punt de vista normatiu. [...]
2015
Indesinenter, Núm. 10 (2015), p. 299-302 (Poètica i hermenèutica)
|
|
5.
|
|
6.
|
Dues notes sobre l''Antígona' de Salvador Espriu
/
Miralles, Carles (Universitat de Barcelona)
Del resum: "L'article proposa que Espriu va tenir en compte dos textos a l'hora d'escriure la seva 'Antígona': pel que fa a la figura d'Eumolp, el 'Satiricó' de Petroni, i, pel que fa a la representació coral, la 'Nausica' de Maragall servida per les interpretacions i estudis que en va fer Carles Riba. [...]
2013
Indesinenter, Núm. 8 (2013), p. 9-20 (Estudis)
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
Enquesta sobre Salvador Espriu
/
El Procés
Trenta-dos escriptors i estudiosos contesten aquestes tres preguntes: quin valor atorgueu a Espriu; quin és el gènere que més valoreu i les obres més destacades; hi ha hagut canvis de criteri al llarg dels anys?.
2012
El Procés, Núm. 3 (desembre 2012), p. 92-100
2 documentos
|
|
10.
|
|