1.
|
|
Les traces de Maragall en alguns cants contemporanis. Transposició, paròdia i subversió
/
Font i Espriu, Marta
Del resum de l'article: "L'objectiu d'aquest article és demostrar que la recepció activa de l'obra poètica de Joan Maragall va més enllà de la mera citació o reivindicació d'una tradició. A través d'alguns cants espirituals -emmarcats en el que anomenarem gir postmodern- com ara els de Susanna Rafart, Jacint Sala, Enric Casasses i Sebastià Alzamora, ens disposem a explorar com l'hipotext maragallià forma part del procés de significació d'aquestes composicions i n'és, al seu torn, espai per on circularà l'afirmació de la incompleció del subjecte líric. [...]
2014
Haidé. Estudis maragallians, Núm. 3 (2014), p. 11-31 (Dossier)
2 documents
|
|
2.
|
|
3.
|
Maragall en Espriu
/
Gassol i Bellet, Olívia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Salvador Espriu va apropar-se de ben jove a l'obra de Joan Maragall, amb qui aviat establirà un diàleg intertextual dispers al llarg de la seva obra. Les fitxes conservades al Fitxer d'aprenentatge demostren que la poesia de paisatge de Maragall era l'aspecte de la seva producció en vers que més li interessava, i que va servir-li com a referent en l'obra lírica. [...]
2009
Indesinenter, Núm. 4 ( 2009), p. 43-73 (Estudis)
|
|
4.
|
Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu: l'evolució de la imatge de poeta nacional durant la postguerra
/
Gassol i Bellet, Olívia
Olívia Gassol analitza la formació i la consolidació de la idea de "poeta nacional" i la manera com els quatre candidats de referència del moment van anar heretant-ne el relleu. Si el primer d'aquests poetes, Verdaguer, va ser objecte, durant el primer franquisme, d'una recuperació passada pel sedàs de la reinterpretació del substrat polític dels seus temes èpics (bàsicament de 'L'Atlàntida') en funció de la unitat de l'Estat i de la subordinació de la política a la religió, Maragall va revifar als anys 50 en el context dels tres congressos de poesia i de publicacions com 'Revista', que, sobretot de la mà de Dionisio Ridruejo, atiaven una òptica de l'iberisme com a "element narcotitzant" que ni tan sols comptava amb Portugal i intentaven, a més, encabir el poeta en la tradició literària castellana. [...]
2006
L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona : L'Avenç, 2006 (p. 271-298)
|
|