1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX
/
Solà, Àngels
Del resum: "L'article analitza el paper de les dones en el triple negoci del llibre (impremta, venda de llibres i enquadernació) en els segles XVIII i XIX. El seu paper destaca per la seva multifuncionalitat, que arrenca del fet que les filles rebien un aprenentatge informal en l'ofici, que la gran majoria estaven alfabetitzades, i que la corporació permetia que les filles solteres continuessin amb el negoci, encara que no les va autoritzar a participar en les reunions del gremi ni a ocupar càrrecs. [...] en el negoci i el tipus d'identitat adquirida. Van tenir un paper fonamental en aquestes empreses, fent possible que tinguessin una marcada longevitat; sense l'estalvi que van. aportar als costos de transacció d'aquests negocis, no hagués estat possible que assolissin els 150 anys, i més. ".
2007
Recerques, Núm. 56 (2007), p. 91-129
|
|
4.
|
|
5.
|
|
Les formes i el lèxic de la protesta de l'Antic Règim
/
Renom, Mercè
Del resum: "Aquest article estudia el lèxic de la protesta a Catalunya a finals del segle XVIII des del punt de vista del seu contingut com a pràctica específica d'acció col·lectiva. L'objectiu és de recuperar el significat precís de conceptes com «clam», «avalot» i «motí», així com de comprendre el caràcter més genèric d'altres com «rebombori», «tumult» i «agitació», i mostrar la necessitat de convertir-los en eines d'anàlisi de la conflictivitat catalana de finals de l'Antic Règim. [...] sancions, i també la intenció moral o política de mostrar aquesta gravetat o de dissimular-la. L'anàlisi s'emmarca en les reflexions i debats suscitats entorn de l'estudi dels. moviments socials de l'Europa moderna. ".
2007
Recerques, Núm. 55 (2007), p. 5-33
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
Intercanvis historiogràfics entre Itàlia i els Països Catalans: continuïtat i innovació de l'edat mitjana a l'edat moderna
/
Compagna Perrone Capano, Anna Maria
Del resum: "Un cert tipus de biografia de caire humanista, escrita al temps d'Alfons, va ser traduïda al català quan ja a l'àrea napolitana, sota Ferran, es tornava a les compilacions historiogràfiques de tipus medieval, que difonien informacions extretes de fonts napolitanes. i catalanes. Les dues operacions, però, contribuïen a l'exaltació política de la dinastia aragonesa i literàriament i lingüísticament no són pas tan lluny l'una de l'altra com sembla: utilitzen els mateixos mecanismes compilatius, inserint textos dins del text, i responen a una. política cultural que no vol restringir-se als que coneixen el llatí, com feia un cert tipus de cultura humanística. En èpoques posteriors la historiografia catalana va continuar present a Itàlia, però sobretot pel seu interès heràldic. [...]
2000
Recerques, Núm. 40 (2000), p. 41-58
|
|
9.
|
|
10.
|
|
Historiografia del Renaixement
/
Duran, Eulàlia
Sobre la historiografia catalana del segle XVI. L'autora de l'estudi repassa els mètodes de què disposaven els historiadors renaixentistes a l'hora d'escriure i remarca la supeditació de tots aquests a la intencionalitat de l'obra. [...]
2000
Recerques, Núm. 40 (2000), p. 5-13
|
|