1.
|
|
Les bases intel·lectuals de Marià Aguiló
/
Tomàs, Margalida (Societat Verdaguer)
Del resum: "La formació acadèmica, literària i cultural dels primers vint-i-cinc anys de Marià Aguiló. Una formació acadèmica a Mallorca que ell mateix considerà sempre poc rigorosa, però que es desenvolupà en un ambient fortament marcat pel Romanticisme: revistes, lectures i teatre als quals s'abocà a partir de 1840. [...]
2013
Anuari Verdaguer, Núm. 21 (2013), p. 39-99 (Estudis, notes, textos)
|
|
2.
|
Aguiló-Byron
/
Mas i Vives, Joan
L'autor es pregunta per l'admiració que Tomàs Aguiló, reclòs i estigmatitzat per xueta a la Mallorca del segle XIX, professà per Lord Byron, "l'arrauxat iconoclasta".
2009
Serra d'Or, Núm. 594 (Juny 2009), p. 43 (Fets i opinions. Noms creuats)
|
|
3.
|
|
4.
|
|
Visions de Mallorca a la literatura del segle XIX
/
Tomàs, Margalida
De l'abstract: "L'article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del XIX, en un període comprès entre l'aparició de 'La Palma' el 1840 i la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de tres grups generacionals".
2011
Caplletra, Núm. 50 (Primavera 2011), p. 181-207 (Monogràfic: La imatge del país en la literatura del segle XIX: realitat i mite)
2 documentos
|
|
5.
|
|
6.
|
|
7.
|
'Els set pecats capitals', un projecte literari de Marià Aguiló
/
Tomàs, Margalida
Estudi i edició de quatre poemes inèdits de Marià Aguiló enmarcats dins el projecte literari 'Els set pecats capitals' (1847): "Gola", "Enveja", "Ira" i "Luxúria". També d'estudien les relacions i les influències literàries de Pau Piferrer sobre el poeta, que el porten cap a un distanciament amb el seu primer mestre literari Tomàs Aguiló. [...]
2008
Randa, Núm. 61 (2008), p. 103-122 (Miscel·lània Gabriel Llompart / 1)
|
|
8.
|
|
9.
|
Mostrador
/
Lluc
2007
Lluc. Palma de Mallorca, Any LXXXV, Núm. 857 (2007, Maig - Juny), p. 62-63
|
|
10.
|
Marià Aguiló, entre la poesia i l'erudició
/
Massot i Muntaner, Josep ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (11è : 1997 : Palma de Mallorca)
Josep Massot ressegueix la trajectòria de Marià Aguiló, especialment com a poeta, bibliògraf i folklorista. Es parla de la seva creació poètica, de les excursions a la recerca de cançons populars catalanes (resseguides a través de la seva correspondència), dels seus contactes amb escriptors i estudiosos catalans, de la seva participació als Jocs Florals, dels debats entre el català estàndard basat en la llengua antiga o en el "català que ara es parla", dels treballs per endegar una història de la literatura catalana, i del seu contacte amb el secretari de la reina Maria Cristina, Miguel Tenorio, amb motiu de la publicació del cançoner popular, entre d'altres coses.
2000
Actes de l'Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum III, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (p. 347-372)
|
|