|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
Pluralitat lingüística i llengua catalana
/
Bellver Palou, Carme
De la sinopsi que encapçala l'article: "Aquest article exposa part dels resultats d'un estudi realitzat per l'autora durant el curs 2000-01, en el qual s'analitzava la visió que de la realitat lingüística catalana tenen en altres indrets de l'Estat espanyol. [...]
2005
Llengua i Ús, Núm. 32 (Primer quadrimestre 2005), p. 49-57 (Sociolingüística)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
[Aparador]
Inclou una breu nota informativa de cada llibre citat. Pel que fa al llibre 'Les interpretacions. Esquerdes', el primer text ('Les interpretacions') és obra de Lluís Calvo, i el segon ('Esquerdes') és de Jaume Mesquida. [...]
2007
Benzina. Barcelona, núm. 13 (2007, Març), p. 70-71 (Llibres. Aparador)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
Momentos estelares
/
Gràcia, Jordi
Com explica Jordi Gracia, el llibre de Jordi Amat recorda el paper d'alguns intel·lectuals durant el franquisme, ressegueix la trajectòria de diversos escriptors catalans i castellans i les seves relacions amb motiu dels congressos de poesia celebrats entre 1952 i 1954.
2007
El País. Babelia. Barcelona, núm. 792 (2007, 27 de gener), p. 11 (Ensayo)
|
|
|
9.
|
Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu: l'evolució de la imatge de poeta nacional durant la postguerra
/
Gassol i Bellet, Olívia
Olívia Gassol analitza la formació i la consolidació de la idea de "poeta nacional" i la manera com els quatre candidats de referència del moment van anar heretant-ne el relleu. Si el primer d'aquests poetes, Verdaguer, va ser objecte, durant el primer franquisme, d'una recuperació passada pel sedàs de la reinterpretació del substrat polític dels seus temes èpics (bàsicament de 'L'Atlàntida') en funció de la unitat de l'Estat i de la subordinació de la política a la religió, Maragall va revifar als anys 50 en el context dels tres congressos de poesia i de publicacions com 'Revista', que, sobretot de la mà de Dionisio Ridruejo, atiaven una òptica de l'iberisme com a "element narcotitzant" que ni tan sols comptava amb Portugal i intentaven, a més, encabir el poeta en la tradició literària castellana. [...]
2006
L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona : L'Avenç, 2006 (p. 271-298)
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.