1.
|
|
Els directors d'escena valencians en temps de democràcia
/
Rosselló, Ramon X. (Universitat de València)
Aquest article estudia la direcció escènica en el teatre valencià, concretament, en el període que queda delimitat pel començament del règim democràtic i els inicis d'un nou segle. La idea és establir algunes generalitzacions respecte al conjunt dels directors i als models de creació escènica més habituals del període revisat i, entre d'altres, se citen els noms de Antonio Díaz Zamora, Juli Leal, Rafael Calatayud, Santiago Sánchez, Eduardo Zamanillo, Ximo Vidal, Carles Alberola, Paco Zarzoso, Chema Cardeña, Ximo Flores, Eva Zapico, Jacobo Pallarés, Jaume Policarpo, Roberto García, Pau Pons, Pep Cortés, Antoni Tordera, Ramón Moreno, Gemma Miralles i Carles Alfaro.
2013
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 26 (2013), p. 301-323 (Documentació)
2 documentos
|
|
2.
|
|
L'escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà
/
Rosselló, Ramon X. (Universitat de València)
Sobre la nova fornada d'autors de teatre valencians que s'obre camí a partir dels anys noranta del segle passat, una part important dels quals escriuen en castellà. Es destaca la tasca de figures com Rodolf Sirera, Manuel Molins o Juli Leal i la de col·lectius com els de Pluja, L'Horta o L'Entaulat. [...]
2016
L'Aiguadolç, Núm. 45 (2016), p. 13-28 (Dossier: Noves veus a escena: el teatre valencià entre dos segles)
|
|
3.
|
|
4.
|
Quixot, el gironès
/
Policarpo, Jaume
A propòsit de la reposició de l'espectacle de titelles 'Quixot al Festival Temporada Alta, Jaume Policarpo recorda els primers anys de la companyia Bambalina i de la creació de l'espectacle.
2010
Hamlet, Núm. 10 (15 desembre 2010), p. 27 (Calidoscopi teatral. València)
|
|
5.
|
|
6.
|
Iago Pericot diserta sobre la creación escénica contemporánea en Cataluña
/
Ley, Pablo
Es comenta que en el marc de l'encontre de dramaturgs que va reunir, dins del Sitges Teatre Internacional, Marcel·lí Antúnez, Txiki Berraondo, Marta Galán, Joan Grau i Jaume Policarpo, moderats per Guillermo Heras, Iago Pericot va reflexionar sobre la concepció de creació escència i el compromís amb el públic com a remei a l'avorriment de moltes obres d'un cert teatre autocomplaent.
2001
El País. Barcelona (2001, 10 de juny), p. 41 (Festival de Teatro de Sitges)
|
|
7.
|
|
8.
|
|