1.
|
|
2.
|
|
3.
|
Les combinacions de pronoms febles en la 'Gramàtica catalana' de Joan Petit i Aguilar
/
Bonet, Sebastià (Universitat de Barcelona) ;
Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (12è : 2000 : París)
En aquest estudi, l'autor es proposa oferir els resultats d'un estudi del tractament de Joan Petit i Aguilar de la qüestió de les combinacions de pronoms febles en la seva 'Gramàtica catalana'. Segons l'autor, en aquest aspecte es posen de manifest dues de les virtuts més característiques de Petit: una minuciosa tendència a l'exhaustivitat descriptiva i la voluntat de posar aquesta al servei d'una ordenació gramatical ambiciosa, en que+'el fort impuls empíric de base no deixava de sotmetre's, en síntesi difícil, a l'arbitrarietat d'un arrelat logicisme. [...]
2003
Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum III, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003 (vol. III, p. 317-329)
Inclou en apèndix l'anàlisi de la fórmula proposada per Joan Mascaró sobre les combinacions de dos a set pronoms febles, morfològicament determinades, en ordre fix i independents de la seva posició respecte al verb
|
|
4.
|
|
5.
|
|
XII Col·loqui de Llengua i Literatura Catalanes. París, 2000
/
Cortés i Orts, Carles ;
Ginebra, Jordi
Es fa un repàs de totes les ponències, comunicacions i activitats que han tingut lloc en el marc del Col·loqui, estructurat al voltant de tres nuclis temàtics: literatura catalana del segle XX, llengua catalana entre el segle XVI i el XIX, i finalment, relacions francocatalanes. [...]
2001
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 12 (2001), p. 583-587 (Crònica)
|
|
6.
|
|
El nom de les lletres
/
Rossich, Albert
Rossich repassa les transcripcions de l'alfabet català des de l'Edat mitjana fins a la normativització fabriana i mostra com en els textos es manté una mateixa tradició en alguns casos fins a principis del segle XX, tradició que Fabra no va seguir.
1999
Caplletra. València, núm. 27 (1999, Tardor), p. 65-86 (Monogràfic: Història de la llengua)
Inclou un apèndix dividit en dues parts. La primera reprodueix tres fragments de poemes del segle XVII que fan referència a dos termes que no recullen els diccionaris i que fan referència a les grafies "trencada rum" o "trenca de rum" i "gira de con". El sentit d'aquests mots s'aclareix gràcies a la reproducció d'un passatge dels papers d'Antoni Bastero. La segona part de l'apèndix és la reproducció del fragment del poema de Carles Ros "Para practica en el escrivir del idioma valenciano"
2 documents
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|