1.
|
|
William Shakespeare
/
Pujol, Dídac
Es repassen les traduccions més significatives d'obres de Shakespeare al català, amb comentaris sobre l'estil emprat pels traductors.
2010
Visat, Núm. 10 (Octubre 2010) (Literatura universal en català)
2 documents
|
|
2.
|
|
3.
|
|
4.
|
|
5.
|
|
«Una llengua en plena ebullició». Els traductors davant el català literari a les primeres dècades del segle XX
/
Malé i Pegueroles, Jordi
Del resum que encapçala l'article: "L'objectiu de l'article és estudiar la percepció que els traductors catalans del començament del segle XX tenien de la llengua. S'han pres en consideració pròlegs i articles de traductors com ara Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs Par i Carles Riba, i també de crítics com el mateix Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i Mayoral i Lluís Nicolau d'Olwer, i s'han analitzat els comentaris que dediquen a l'estat de la llengua literària utilitzada en les traduccions; comentaris que van des de la constatació de les mancances de la llengua al començament de segle, passant per la necessitat de netejar-la i regenerar-la, fins als avantatges que comportava el fet de traduir amb una llengua encara no fixada i, doncs, dúctil i emmotllable. [...]
2007
Quaderns. Revista de Traducció, Núm. 14 ( 2007), p. 79-94 (Articles)
|
|
6.
|
Fabra, lingüista
/
Coromines, Joan (1905-1997)
Es repassen els treballs de Pompeu Fabra en el camp de la lingüística, en comparació als treballs d'altres estudiosos coetanis. S'esmenten alguns dels noms als quals fa referència Joan Coromines.
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 12 (1963, Desembre), p. 38-40
|
|
7.
|
|
8.
|
|
Sinopsi de l'antinoucentisme històric
/
Murgades, Josep
El propòsit de l'estudi és tipificar esquemàticament l'anomenat "antinoucentisme històric" entès com a l'oposició sorgida contra el Noucentisme. Segons l'autor, la crítica al moviment no té res a veure amb l'exercida en relació amb la Renaixença o amb el Modernisme, no forma part de cap moviment estructurat, no respon a cap programa ni s'inscriu dins cap classe concreta. [...]
Llengua & Literatura. Barcelona, Núm. 7 (1996), p. 105-127
|
|
9.
|
|