1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
Els primeríssims batecs de la llengua catalana
/
Milian, Àlex
Entrada: "Després d'estudiar els documents originals d'arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l'aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos ('Homilies d'Organyà' incloses); han establert que el 'Llibre dels jutges' és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o paraules) en català. [...]
2023
El Temps, Núm. 2020 (28 febrer 2023), p. 44-48 (Mirador. Paleografia)
|
|
4.
|
|
Quan les pedres parlen
/
Sans, Sara
A propòsit de la mort de l'especialista en epigrafia de l'hebreu i historiador de l'art Jordi Casanovas Miró, se'n tracen els eixos principals de la carrera, bo i aportant assajos com 'Epigrafía hebrea' (2005), 'El viatge a Espanya d'Alexandre de Laborde (1806-1820)' (2006) o 'Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc-Barcelona' (2002), a més d'estudis sobre l'art romànic, com ara 'Art romànic de Catalunya' (2001).
2020
La Vanguardia, 27 març 2020, p. 33 (Obituaris)
|
|
5.
|
|
ΨΕΡΚΙΟΚΩΜΗΤΗΣ, un etnònim nubi a Pisídia
/
Obrador Cursach, Bartomeu (Universitat de Barcelona)
L'autor tradueix al llarg de l'article els textos grecs trobats en inscripcions datades el segle II d. C. a la regió de l'Anatòlia, concretament a l'àrea de Pisídia, en l'actual Turquia. Del resum de l'article: "Encara que Zgusta inclogué Ψερκιοκωμήτης, un etnònim documentat en una de les llistes dels Ξένοι Τεκμορεῖοι de Pisídia ('SERP' 319,2), en el seu repertori toponímic d'Anatòlia ('KON' 661 § 1440), la presència del mateix ètnic en una inscripció un poc anterior a Egipte (I. [...]
2018
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, Núm. 8 (2018), p. 663-670 (Monogràfic: "Miscellanea philologica et epigraphica Marco Mayer oblata")
|
|
6.
|
|
El 'carmen' funerari de Boeci ('CIL' VI, 2, 8401 = 'ICUR' 'ns' II, 4187), testimoni de la pervivència cultural de les elits tardoromanes
/
Maymó, Pere (Universitat de Barcelona) ;
Miró, Mònica (Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès)
Els autors dediquen un apartat a l'edició i traducció del poema llatí en català i un altre al comentari lingüístic de la poesia. Del resum de l'article: "En el darrer quart del segle VI, Itàlia visqué un període convuls i no exempt de conseqüències tràgiques: després del respir que representà el govern de Teodoric l'Àmal, la Guerra Gòtica (535-554), llarga i sagnant, i l'entrada dels longobards (568) comportaren la desestabilització definitiva del teixit social i econòmic de la Península. [...]
2018
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, Núm. 8 (2018), p. 575-593 (Monogràfic: "Miscellanea philologica et epigraphica Marco Mayer oblata")
|
|
7.
|
|
Un mot més sobre l'epitafi de Llevant de l'any 976
/
Alturo i Perucho, Jesús (Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica. Universitat Autònoma de Barcelona) ;
Alaix, Tània (Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica. Universitat Autònoma de Barcelona)
Del resum de l'article: "Edició i interpretació completament noves del text de l'epitafi de Llevant, mort el 8 de juny de 976, amb proposta de resolució de l'enigmàtica tercera línia i d'explicació de l'última paraula abreujada i truncada. [...]
2018
Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, Núm. 8 (2018), p. 34-46 (Monogràfic: "Miscellanea philologica et epigraphica Marco Mayer oblata")
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|