1.
|
|
2.
|
Aniversaris i generacions
/
Pessarrodona, Marta
Marta Pessarrodona reivindica la generació catalana nascuda el 1922, ens parla de dos personatges nascuts aquest mateix any, Gabriel Ferrater i Ramon Trias Fargas.
El Temps. València, núm. 1302 (2009, 26 de maig), p. 29 (Idees)
|
|
3.
|
Entre el naturalisme i l'expressionisme
/
Farrés, Ramon ;
1906 lletres (2006)
Ramon Farrés ofereix una panoràmica de la literatura alemanya entre 1871 i 1933, amb el pretext del 1906 com a centre d'aquest període. L'autor enumera les obres més destacades que, en cadascun dels gèneres, conformen el pas del naturalisme a l'expressionisme, i esmenta, molt secundàriament, la recepció que han tingut en els diversos ambients literaris catalans, des de llavors.
Entre dos mons. Visions de la literatura catalana i europea a l'inici del segle XX. 1906-2006. Un segle de modernitat literària, Barcelona : Institució de les Lletres Catalanes, 2008 (p. 163-174)
|
|
4.
|
|
5.
|
|
6.
|
Mínimes escriptures
/
Llovet, Jordi
Sobre l'edició en català de textos d'Alfred Polgar, un escriptor austríac en llengua alemanya "inclassificable" perquè escrivia "fragments de literatura" que sovint no ha estat recollit als manuals de literatura però que molts dels seus contemporanis (Kafka, Walter Benjamin, Robert Musil) van saber apreciar.
El País. Quadern. Barcelona, núm. 1124 (2005, 30 de juny), p. 4 (Lletres. Els vostres clàssics)
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
La Barcelonota. De la contracultura a la Barcelona postolímpica
/
Guillamon, Julià
Guillamon veu certes idees de l'arquitectura de finals dels setanta molt relacionades amb algunes visions de la ciutat en literatura (com en les novel·les paròdiques de Mendoza). Es refereix després al debat sobre l'aparició d'una novel·la culta, que connectés amb la novel·la moderna europea (Döblin, Musil), i amb la idea de la "ciutat novel·lada". [...]
1999
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 143 (1999, Setembre), p. 93-115 (Revista dels llibres)
|
|
10.
|
|