|
1.
|
|
|
2.
|
Anna Canalias i Mestres: entre el feminisme i el catalanisme
/
Peñarrubia, Isabel
Acurat repàs de la vida de la mestra i poeta Anna Canalias des de la seva joventut a Barcelona, les seves estades a Madrid, Girona i Palma fins a la seva mort el 1934 a Molins de Rei. L'estudi se centra especialment en el seu paper dins associacions de caire feminista, obrerista i catalanista.
2012
Randa, Núm. 68 (2012), p. 87-154 (Homenatge a Anthony Bonner, 2)
L'estudi inclou poemes d'Anna Canalias i Mestres publicats a 'Lectura Popular', 'Sang jova', 'Enllà' i 'La Vanguardia Balear' entre 1907 i 1929; tres d'aquests són traduccions al català de Paul Verlaine (p. 121-154)
|
|
|
3.
|
|
|
La momentània i incomplerta reconducció balear de 'l'Obra del Diccionari': A. M. Alcover i 'La personalidat llingüística de Mallorca'
/
Alcover, Antoni M. (1862-1932) ;
Perea, Maria Pilar (Ed.)
Maria Pilar Perea analitza les polèmiques que Antoni M. Alcover mantingué amb la Secció Filològica de l'IEC, a causa de les desavinences en qüestions bàsicament lingüístiques. L'enfrontament d'Alcover amb els membres de l'Institut, explicat detalladament, s'inicia gairebé des del mateix moment de creació de la Secció Filològica, el 1911, té un primer esclat el 1918 amb la publicació al "Bolletí" del primer escrit en forma de manifest advers a la tasca de l'IEC, i finalment, l'any 1919, el porta a escriure una sèrie d'articles de caire assagístic amb el títol 'La personalidat llingüística de Mallorca' a les pàgines de "La Vanguardia Balear", un òrgan de tendència integrista dirigit per Jeroni Massanet, defensor d'Alcover i autor d'altres articles en la mateixa línia. [...]
2001
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 12 (2001), p. 239-295 (Materials i bibliografies)
Conté quatre annexos, que inclouen cartes entre Antoni M. Alcover i Jeroni Massanet, cartes del canonge als lectors del setmanari, i finalment la sèrie d'articles assagístics 'La personalidat llingüística de Mallorca' (p. 270-295)
|
|
|
4.
|
Cultura i política a Mallorca (I)
/
Ferrà-Ponç, Damià
L'autor posa de relleu el paper de tres mallorquins com a possibles precursors del feixisme a l'illa: Jeroni Massanet, "figura pintoresca i quasi ridícula" i "demagog dretista"; Llorenç Villalonga, representant d'un "autoritarisme il·lustrat" contradictori i de difícil classificació; i el germà d'aquest darrer, Miquel Villalonga, que esdevingué "la màxima personalitat intel·lectual del feixisme a Mallorca".
1976
Randa. Barcelona, núm. 2 (1976), p. 123-150 (Monogràfic: Cultura i història a Mallorca, Menorca i Eivissa)
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.