1.
|
El segle XIII : Ramon Llull i Arnau de Vilanova
/
Vernet, Joan
De l'encapçalament de l'article: "El segle XIII suposà l'inici d'un procés de maduresa de la cultura científica catalana. Finalitzat el segle de les grans traduccions s'inicia lentament una tasca creativa d'una ciència pròpiament catalana que adquirí el màxim relleu sobretot a través de l'obra d'Arnau de Vilanova i de Ramon Llull".
1981
L'Avenç, Núm. 41 (Setembre 1981), p. 31-36 (Monogràfic: La ciència catalana medieval)
|
|
2.
|
|
3.
|
|
4.
|
|
5.
|
|
6.
|
Pensament català medieval
/
Colomer, Eusebi ;
L'època medieval a Catalunya (1980-1981 : Terrassa)
Estudi del pensament filosòfic a la Catalunya medieval: els inicis al segle XIII dins el marc de l'Escolàstica; el desplegament de l'activitat filosòfica en dos corrents fonamentals: un platonisme tard, barrejat amb elements aristotèlics (Ramon Llull), i un aristotelisme de nova planta, domesticat per la teologia cristiana (Ramon Martí); l'antiescolastisme d'Arnau de Vilanova; els representants de l'escolàstica tradicional (Guiu Terrena, Guillem Rubió i Francesc Eiximenis); l'humanisme literari (Bernat Metge, Ausiàs March, Antoni Canals i Anselm Turmeda); i l'humanisme filosòfic (Ramon Sibiuda i Joan Lluís Vives).
1989
L'època medieval a Catalunya, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989 (p. 39-80)
|
|
7.
|
Florilegi d'exilis
/
Doria, Sergi
Presentació del volum que recull les obres premiades a la segona edició dels Jocs Florals de la Diàspora Catalana, en què participen escriptors catalans que no viuen a Catalunya.
1997
Avui Cultura. Barcelona (1997, 6 de febrer), p. 6
|
|
8.
|
|
L'Apologètica de Ramon Martí i Ramon Llull davant de l''Islam i del judaisme
/
Bonner, Anthony ;
Jornades de Filosofia Catalana (1s : 1988 : Girona)
Ramon Martí i Ramon Llull representen dos moments radicalment diversos de l'evolució de l'apologètica cristiana de l'Edat Mitjana. El primer, portador del programa missioner de Ramon de Penyafort i deutor de l'ensenyament tomista, segueix la tècnica dominicana, una tècnica "negativa" destinada a posar en evidència els hipotètics "errors" de l'adversari, però incapaç de provar racionalment la pròpia fe. [...]
1989
Estudi General. Girona, Núm. 9 (1989), p. 171-185 (Monogràfic: El debat intercultural als s. XIII i XIV. Actes I Jornades de Filosofia Catalana)
Inclou en apèndix una cronologia de fets relacionats amb l'apologètica catalana dels segle XIII
|
|
9.
|
|