1.
|
|
2.
|
|
Literatura dramàtica contemporània (1950-2000)
/
Sansano, Biel (Universitat d'Alacant/IIFV)
Aquest estudi pretén esbossar de forma sintètica l'evolució de la literatura dramàtica als Països Catalans emmarcada en el context històric i social de la segona meitat del segle XX. L'autor organitza el seu estudi segons els següents apartats: 'Introducció', 'La literatura dramàtica catalana sota la dictadura franquista', 'Cap a la modernització del teatre', 'La nova literatura dramàtica i el teatre independent' (que inclou els apartats: 'Cap al teatre coral', 'El teatre independent' i 'Les companyies independents'), 'La renovació de la crítica', 'El nou context dramàtic', 'Una (o dues) generacions d'autors dramàtics' i 'Final'.
2008
Teatre català contemporani. Monografia: Entorn de l'obra de Jordi Galceran, Alacant : Biblioteca Virtual Cervantes, 2008 ([p. 7-39])
|
|
3.
|
Per quina raó m'interessa el teatre
/
Mascarell, Ferran
L'autor descriu la seva experiència amb el món del teatre: la influència del seu amic i company de classe, Ferran Rañé, en l'entrada al món teatral, les representacions i les obres més emblemàtiques de la seva vida i les seves preferències teatrals.
2010
Hamlet, Núm. 9 (15 Novembre 2010), p. 4 (Teló de boca)
|
|
4.
|
|
5.
|
|
Del Teatre Nacional al Teatre Local
/
Vilà i Folch, Joaquim
Joaquim Vilà i Folch qüestiona la manca de concreció de la programació i del funcionament del TNC (sobretot, la direcció d'Adolfo Marsillach de 'L'auca del senyor Esteve') i constata la creixent renovació del Teatre Local i de les iniciatives de grups teatrals comarcals.
1997
Serra d'Or. Barcelona, Any XXXIX, Núm. 449 (1997, Maig), p. 58-59 (Teatre)
|
|
6.
|
Ai, Pasqual! (sainet)
/
Sagarra, Joan de
Joan de Sagarra critica Lluís Pasqual per un seguit d'incongruències publicades a la llarga entrevista que li ha fet la periodista francesa Itak. Pasqual afirma, entre altres coses, que després de la guerra el teatre català va ser prohibit, a excepció dels autors catòlics, i que Margarida Xirgu, Enric Borràs, Adolfo Marsillach, Núria Espert i ell mateix "per realitzar-se han estat abocats a l'exili".
1993
El Temps. Barcelona, Any X, Núm. 494 (1993, 6 de desembre), p. 68-69 (La crònica de Joan de Sagarra)
|
|