|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l'Aran
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article proposa els criteris per a dissenyar el règim d'oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Després d'una breu exposició del règim lingüístic a les propostes del constitucionalisme català contemporani i dels principis bàsics que informen el dret lingüístic catalanoaranès actual, s'hi defensa que el marc juridicolingüístic de la hipotètica República es regeixi pels criteris següents: declaració constitucional de l'oficialitat de les llengües catalana i occitana d'acord amb un model territorial (o de l'oficialitat separada de cadascuna a les constitucions dels estats, en cas d'optar per una fórmula federal o confederal, amb la doble oficialitat per a les institucions comunes); ampliació del contingut del concepte d'oficialitat, bo i traspassant-hi els atributs del concepte de 'llengua pròpia' i bandejant aquest de l'ordenament jurídic; i manteniment, almenys transitori, dels drets lingüístics individuals reconeguts a la legislació vigent actualment als parlants d'altres llengües en llurs relacions amb les administracions públiques i entitats que en depenen, com a drets extrínsecs a l'oficialitat. [...]
2018
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018), p. 47-59 (Monogràfic: Llengua i poder)
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
La pertinença lingüística: el cas de les Illes Balears
/
Melià, Joan (Universitat de les Illes Balears)
De l'abstract: "En aquest article s'exposa la complexa situació en què es troba el grau d'acceptació de la identitat, el nom i el model unitaris de la llengua catalana, a partir de les dades que ens n'han donat diverses fonts estadístiques durant els darrers trenta anys, la incidència que hi tenen les actuacions governamentals i les causes que expliquen que, després de més d'un segle de debat recurrent, les opinions, les posicions i els arguments siguin els mateixos que al principi. [...]
2014
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 24 (2014), p. 241-266 (Monogràfic: Les ideologies lingüístiques)
|
|
|
7.
|
|
|
La protecció legal de l'occità aranès
/
Moral Ajado, Xavier (Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya)
De l'abstract de l'article: "La protecció de l'occità aranès troba la base jurídica fonamental en l'article 3. 3 de la Constitució espanyola, que preveu («La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció») un reconeixement genèric que ha permès el desenvolupament d'un marc legal específic, que exposem en aquest article. [...]
2017
Estudis Romànics, Núm. 39 (2017), p. 415-426 (Miscel·lània)
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d'Aragón
/
López Susín, José Ignacio
Del resum que encapçala l'article: "A Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, aprebata por as Cortes d'Aragón, en sustituzión d'una anterior de 2009 que prauticamén estió inaplicata, ha suszitato a indinazión y a polemica por parti de qui preximan que fa perén a indeseyable situgazión cutiana de as luengas propias d'Aragón, l'aragonés y o catalán (a primera declarata en peligro estinzión por a Unesco). [...]
2015
Revista de Llengua i Dret, Núm. 63 (juny 2015), p. 186-199 (Notes i informació)
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.