1.
|
|
Taula rodona: El text(isme), una literatura diferent
/
Broch, Àlex
Diversos escriptors joves, de la Generació dels 70, expliquen la seva relació amb la pràctica literària, els límits de la novel·la tradicional i els límits que imposa la realitat catalana del moment a un ple desenvolupament de pràctiques novedoses.
1979
Taula de canvi, Núm. 18 (Novembre-Desembre 1979), p. 22-51 (Procés a la literatura catalana)
|
|
2.
|
|
3.
|
|
El castellà, llengua pròpia?
/
Ortega, Rudolf
Últim paràgraf: "Hom diria que aquests grups que s'esforcen a reconduir el concepte de llengua pròpia cap al castellà o a desacreditar-lo viuen aquesta condició per al català com un gol per l'escaire, com una mala digestió d'una transició que va fer massa concessions. [...]
2023
El País. Quadern, Núm. 1929 (14 maig 2023), p. 7 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
4.
|
|
5.
|
|
Per qui ens prenem
/
Ortega, Rudolf
Un fragment: "Lluny de situar-nos en el marc mental tant dels que consideren que les llengües són mers vehicles de comunicació intercanviables com dels que pensen que una llengua configura una identitat grupal o col·lectiva, Lori Saint-Martin obre la porta a la construcció d'identitats lingüístiques (i personals) superposades per mitjà de la superposició de llengües, fent un pas més enllà de la concepció naïf que el bilingüisme és enriquidor per permetre'ns esdevenir persones diferents en parlar llengües diferents (. [...]
2023
El País. Quadern, Núm. 1927 (30 abril 2023), p. 7 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
6.
|
|
7.
|
|
8.
|
|
Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l'Aran
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article proposa els criteris per a dissenyar el règim d'oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Després d'una breu exposició del règim lingüístic a les propostes del constitucionalisme català contemporani i dels principis bàsics que informen el dret lingüístic catalanoaranès actual, s'hi defensa que el marc juridicolingüístic de la hipotètica República es regeixi pels criteris següents: declaració constitucional de l'oficialitat de les llengües catalana i occitana d'acord amb un model territorial (o de l'oficialitat separada de cadascuna a les constitucions dels estats, en cas d'optar per una fórmula federal o confederal, amb la doble oficialitat per a les institucions comunes); ampliació del contingut del concepte d'oficialitat, bo i traspassant-hi els atributs del concepte de 'llengua pròpia' i bandejant aquest de l'ordenament jurídic; i manteniment, almenys transitori, dels drets lingüístics individuals reconeguts a la legislació vigent actualment als parlants d'altres llengües en llurs relacions amb les administracions públiques i entitats que en depenen, com a drets extrínsecs a l'oficialitat. [...]
2018
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018), p. 47-59 (Monogràfic: Llengua i poder)
|
|
9.
|
|
10.
|
|