|
1.
|
Després d'una setmana tràgica. Les pacients
/
Xènius (Pseudònim d'Eugeni d'Ors) ;
Casadesús, Josep Maria (Ed.)
Del resum de l'article: "Glosa completa d'Eugeni d'Ors, 'Xènius' (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a 'La Veu de Catalunya' (16-VIII1909). L'estiu de fa 110 anys, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost, es van produir a Barcelona i altres ciutats catalanes revoltes populars en protesta per la mobilització de reservistes enviats a la Guerra del Marroc. [...]
2019
Ara, 8 agost 2019, p. 26 (Passi-ho bé. Abans d'ara)
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
Mela Mutermilch a Barcelona: la presència de la pintora polonesa, 1911-1912
/
Quiney, Aitor
Sobre la repercussió que va tenir als diversos diaris de Barcelona l'exposició de l'artista polonesa Mela Mutermilch a les Galeries Dalmau, la qual va tenir lloc entre els anys 1911 i 1912. Es reprodueixen diversos fragments apareguts a la premsa de l'època i es fa referència a les múltiples glosses que Xènius dedicà al cubisme amb motiu de l'Exposició d'Art Cubista inaugurada, l'any 1912, a les Galeries esmentades.
2017
L'Avenç, Núm. 440 (Desembre 2017), p. 30-40 (Focus)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
Sí, senyora!
/
Casademont, Maria Àngels
Esbòs biogràfic de Llucieta Canyà, "articulista noucentista". Fou la primera dona a tenir una secció diària a 'La Veu de Catalunya'.
2016
Revista de Girona, Núm. 299 (novembre-desembre 2016), p. 75-77 (Monogràfic: "Les periodistes d'abans i després de la guerra")
|
|
|
8.
|
|
|
Aurora Bertrana, periodista moderna
/
Real, Neus
Sobre el paper del periodisme en la carrera d'Aurora Bertrana: "per a Bertrana, el periodisme és un mitjà de professionalització i, alhora, el mitjà d'expressió més efectiu per a l'escriptora que vol ser i per a la intel·lectual d'esquerres que esdevé".
2016
Revista de Girona, Núm. 299 (novembre-desembre 2016), p. 70-71 (Monogràfic: "Les periodistes d'abans i després de la guerra")
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
Gaziel: de 'La Veu de Catalunya' a 'La Vanguardia'
/
Cullell-Ramis, Josep
Fragment del paràgraf final: "El paper del fat, congriat en la veu del president de la Mancomunitat, no va merèixer atenció crítica ni desqualificació de ningú, però va ser la palanca última que va allunyar per una bona colla d'anys Agustí Calvet de les lletres catalanes (s'entén: el rebuig a la seva oferta de publicar cròniques a 'La Veu de Catalunya') i que acabà condicionant i decantant la trajectòria literària de Gaziel, en aquell malaguanyat moment de la tardor de 1914, llançant-lo a les lletres castellanes de 'La Vanguardia', acollit i aplaudit a cor què vols. [...]
2015
Serra d'Or, Núm. 661 (Gener 2015), p. 48-52 (Cultura i vida. Lletres)
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
