|
1.
|
|
|
'Roser de tot l'any', cruïlla en la producció poètica i periodística de Jacint Verdaguer i banc de proves d'un nou ideari
/
Bernal, M. Carme ;
Col·loqui sobre Verdaguer (4t : 1995 : Vic i Folgueroles)
'Roser de tot l'any' és un llibre que es mou entre un deviocionari, un breviari i un llibre que pensaments religiosos, que representa una nova fórmula i una força original en aquest camp. També se'l considera, entre altres coses, un llibre de meditacions, un dietari de pensaments religosos, un manual d'oracions. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 9 (1995-1996), p. 211-223 (Comunicacions)
|
|
|
2.
|
Josep Ullastre: 250 anys de gramàtica catalana
/
Balsalobre, Pep ;
Gratacós, Joan
Avaluació global de la gramàtica de Josep Ullastre (1743) centrant-se, especialment, en la proposta de normativització fonètica. Comentari sobre l''Exercici del cristià', obra que s'inscriu dins el gènere dels manuals de vida i de conducta cristiana i que reflecteix el model de llengua que proposava a la seva gramàtica.
1993
Revista de Girona. Girona, núm. 161 (1993, Novembre-Desembre), p. 50-53 (Lletres)
|
|
|
3.
|
|
|
Cartes de Pompeu Fabra a l'exili : (Adreçades a: J. Alavedra, J.M. Bellido, F. Cuito, J. Ferrer Aymar, Front Universitari de Catalunya, J. Gili, P. Rouquette, F. Soldevila, R. Tasis, V. Torres, Ll. Torres Ullastre i J. Trueta)
/
Fabra, Pompeu ;
Manent i Tomàs, Jordi (Ed.)
Manent edita i comenta amb detall més d'una vintena de cartes escrites per Pompeu Fabra entre l'abril de 1939 i la seva mort, el 1948. Se'n destaca la diversitat dels receptors i de qüestions tractades, que van des d'afers estrictament culturals fins a aspectes personals (com les dificultats econòmiques i de supervivència), passant pel compromís patriòtic amb Catalunya i la fidelitat a la llengua.
2000
Ausa. Vic, Volum XIX, núm. 145 (2000), p. 217-236
|
|
|
4.
|
|
|
El nom de les lletres
/
Rossich, Albert
Rossich repassa les transcripcions de l'alfabet català des de l'Edat mitjana fins a la normativització fabriana i mostra com en els textos es manté una mateixa tradició en alguns casos fins a principis del segle XX, tradició que Fabra no va seguir.
1999
Caplletra. València, núm. 27 (1999, Tardor), p. 65-86 (Monogràfic: Història de la llengua)
Inclou un apèndix dividit en dues parts. La primera reprodueix tres fragments de poemes del segle XVII que fan referència a dos termes que no recullen els diccionaris i que fan referència a les grafies "trencada rum" o "trenca de rum" i "gira de con". El sentit d'aquests mots s'aclareix gràcies a la reproducció d'un passatge dels papers d'Antoni Bastero. La segona part de l'apèndix és la reproducció del fragment del poema de Carles Ros "Para practica en el escrivir del idioma valenciano"
2 documentos
|
|
|
5.
|
Dos cançoners catalans del segle XIX, desconeguts
/
Vila, Pep
Vila divideix l'article en dos apartats. El primer, el dedica al cançoner de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, del qual n'explica la història, en desglossa el contingut i en fa la la descripció i una reflexió sobre el sentit que té un cançoner d'aquest tipus al segle XIX. [...]
1999
Homenatge a Arthur Terry-3, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 (vol. 3, p. 157-178)
Inclou un llistat de continguts de cadascun dels cançoners i la transcripció del poema 'Lo pastor y la pastora' d'Antoni de Banyuls i de Forcada
|
|
|
6.
|
Una Impressió frustrada de la 'Gramàtica' de Josep Ullastre
/
Vila, Pep
Pep Vila publica els documents francesos que avalen la seva hipòtesi que Josep Ullastre tenia la intenció de fer imprimir a Perpinyà la seva gramàtica catalana (hipòtesi que va desenvolupar en un article a la revista 'Serra d'Or' el febrer de 1994, sense aquests documents).
1997
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, Núm. 119 (1997, juny), p. 85-87 (Revista dels llibres)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
Introducció
/
Anguera, Montserrat
Estudi que comprèn: una anàlisi del context sociocultural; un resum biogràfic; una anàlisi de les característiques de la 'Grammatica cathalána' i de les seves fonts (històriques i gramaticals); i un recull dels precedents catalans de Josep Ullastra, és a dir, de les obres amb "intenció filològica" (impreses o inèdites) escrites abans de la seva mort.
1980
Grammatica cathalána / Josep Ullastra, Barcelona : Bibliograf, 1980
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.