Resultados globales: 105 registros encontrados en 0.01 segundos.
Traces. Catálogo, Encontrados 105 registros
Traces. Catálogo Encontrados 105 registros  1 - 10siguientefinal  ir al registro:
1.
Fins molt endins, venint de molt amunt / Císcar, Pere
2018
Caràcters. Segona època, Núm. 85 (Tardor 2018), p. 18-19
   
2.
La misoginia como 'remedium amoris' / Archer, Robert (King's College London)
Aquest estudi proposa que molts dels textos que injurien les dones, en general o en particular, escrits entre finals del segle XIV i finals del XV depenen d'una creença comuna i fonamental, però en gran part oblidada per la crítica: l'eficàcia del discurs misògin com a remei contra l'amor. [...]
Bulletin of Hispanic Studies. Glasgow, Vol. 89, Núm. 3 (2012), p. 237-254  
3.
Vicenç Comes, cambrer reial i conegut de Bernat Metge / Cabré, Lluís ; Torró, Jaume
Es documenta la figura de Vicenç Comes, escriptor català del segle XIV, de qui es tenia poques notícies, a l'entorn de Bernat Metge i, per tant de les corts de Pere III i Joan I. Alhora, es contextualitza la seva 'Ventura', única obra conservada, i es posa en relació amb altres obres i autors del moment, com Jaume March, la 'Faula' de Guillem de Torroella i el 'Llibre de Fortuna i Prudència' de Metge.
2008
Mot so razo, Núm. 7 (2008), p. 42-51 (Dossier: Literatura i arxiu)  
4.
La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia / Turró i Torrent, Jaume
L'autor explica com la noblesa i el conreu de la poesia han estat íntimament lligats des del segle XII fins al segle XV a la Corona d'Aragó. Cap d'aquests dos conceptes no es pot entendre en profunditat sense l'altre. [...]
2004
Mot so razo, Núm. 3 (2004), p. 7-15 (Articles)  
5.
D'Orange a Beniarjó (passant per Florència). Una interpretació dels "estramps" catalans / Di Girolamo, Costanzo (Università di Napoli Federico II) ; Siviero, Donatella (Università della Calabria)
Del resum de l'article: "Els <<estramps>> són una forma mètrica característica de la poesia catalana del segle XV. El seu tret distintiu rau en l'absència de rima on cada línia acaba amb un paroxíton de dues síl·labes fonèticament aspres per les quals de vegades no hi ha rima possible i que freqüentment són una cita d'altres poetes. [...]
1999
Mot so razo, Núm. 1 (1999), p. 32-39 (Catalunya i els trobadors)  
6.
X Congresso Internazionale dell'Associazione Italiana di Studi Catalani: "Ciutat de l'amor: scrivere la città, raccontare i sentimenti" (Verona, 23 al 25 de febbraio 2012) / Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat d'Alacant)
El congrés va tenir com a eixos centrals, com apunta l'autor, "l'amor i la ciutat; sobre la presència, en la literatura, de la ciutat i l'amor, però també sobre la traducció i les relacions dels escriptors catalans amb Itàlia".
2013
Estudis Romànics, Núm. 35 (2013), p. 668-669  
7.
Curs i Jornades de la Fundació Germà Colón: "Els escriptors valencians i la llengua autòctona en els segles XIV i XV" (16 i 17 de novembre de 2011) / Perea, Maria Pilar (Universitat de Barcelona)
2013
Estudis Romànics, Núm. 35 (2013), p. 658-659  
8.
Els clàssics medievals / Soler, Albert
Repàs de la història de la literatura catalana d'entre els segles XIII i XV. Es comenten breument els autors i les obres més destacables.
2008
Visat, Núm. 6 (octubre 2008) (Pescat amb palangre)
2 documentos
9.
The Prince of all God's angels / González, Josep-Lluís
2013
Presència, Núm. 2166 (6 octubre 2013), p. 56 (Catalonia today)  
10.
BILICAME: Repertori bibliogràfic digital de la literatura catalana de l'edat mitjana / Alemany Ferrer, Rafael (Universitat d'Alacant)
2013
Llengua & Literatura, Núm. 23 (2013), p. 331-332 (Crònica)  

Traces. Catálogo : Encontrados 105 registros   1 - 10siguientefinal  ir al registro:
¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
¿No ha encontrado lo que estaba buscando? Intente su búsqueda en:
Jaume March en Amazon
Jaume March en Google Books
Jaume March en Google Scholar
Jaume March en Google Web
Jaume March en INSPIRE
Jaume March en NEBIS
Jaume March en Scirus