1.
|
|
2.
|
|
Una llengua de museu
/
Maceda, Víctor
Entrada: "La primera enquesta sobre l'ús i coneixement de la llengua elaborada sota el Govern del Botànic accentua la dinàmica preexistent. Gràcies a l'ensenyament, l'aptitud dels ciutadans ha augmentat en tots els àmbits, però, en canvi, el nombre de parlants continua en retrocés. [...]
2022
El Temps, Núm. 2010 (20 desembre 2022), p. 12-27 (Focus. País Valencià)
|
|
3.
|
|
Balanç galdós del CEO
/
Ortega, Rudolf
Sobre els tres àmbits analitzats pel CEO en el seu últim estudi: el fenomen del canvi de llengua en parlar amb desconeguts, la percepció general sobre la salut del català i el seu futur i l'opinió sobre el català a l'escola i la immersió lingüística.
2022
El País. Quadern, Núm. 1884 (13 febrer 2022), p. 7 (Opinió. Brou de llengua)
|
|
4.
|
|
5.
|
|
6.
|
|
Actituds i representacions lingüístiques
/
Bretxa, Vanessa
L'objectiu principal és estudiar les actituds i les representacions de la població dels territoris de llengua catalana respecte d'algunes qüestions lingüístiques. En concret, s'analitza la freqüència amb què l'enquestat declara iniciar converses en català, quines normes d'ús diu seguir en converses bilingües, algunes de les seves opinions, percepcions i preferències lingüístiques, i la seva disposició a aprendre el català.
Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana, Barcelona : Direcció General de Política Lingüística, 2019 (p. 94-109)
|
|
7.
|
|
Llengua inicial, d'identificació i habitual
/
Vila i Moreno, F. Xavier ;
Sorolla Vidal, Natxo
Aquest capítol analitza la realitat lingüística dels territoris de parla catalana utilitzant tres indicadors diferents: a) la llengua inicial, o la llengua o llengües apreses de petit a la llar d'origen; b) la llengua d'identificació, és a dir, aquella llengua o llengües que l'informant considera com les seves, aquelles amb les quals té una vinculació afectiva més forta i c) la llengua habitual, o llengua o llengües que cada enquestat utilitza de manera més usual en la vida quotidiana.
Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana, Barcelona : Direcció General de Política Lingüística, 2019 (p. 37-52)
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
Una generació polèmica, dues menes de periodisme
/
Fabre, Jaume
Sobre la polèmica que es generà l'any 1969 entre periodistes i gent de lletres sobre si es podia considerar una generació amb característiques comunes aquella formada per professionals del món de la cultura nascuts a Catalunya durant la guerra civil o en la dècada posterior. [...]
2020
Serra d'Or, Núm. 732 (Desembre 2020), p. 30-33 (Fets i opinions. Premsa)
|
|