1.
|
|
L'epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
/
Carbó, Ferran (Universitat de València. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)
Del resum: "Aquest treball revisa les composicions poètiques que Vicent Andrés Estellés va considerar i anomenar epístoles al llarg de la seua extensa producció literària. Aquest tipus de composicions, juntament amb les èglogues, van ser importants en la seua confirmació com a poeta en llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia, on el jo poètic aprofitava el tu interlocutor i destinatari per tal de construir-se en el text. [...]
2021 - 10.7203/caplletra.71.21031
Caplletra. Revista Internacional de Filologia, Núm. 71 (2021), p. 33-55 (Articles miscel·lània)
2 documents
|
|
2.
|
|
L'epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés
/
Carbó, Ferran (Universitat de València)
De resum: "Aquest treball revisa les composicions poètiques que Vicent Andrés Estellés va considerar i anomenar epístoles al llarg de la seua extensa producció literària. Aquest tipus de composicions, juntament amb les èglogues, van ser importants en la seua confirmació com a poeta en llengua catalana en els anys cinquanta, i, a més, aquestes van aportar un to conversacional a la seua poesia, on el jo poètic aprofitava el tu interlocutor i destinatari per tal de construir-se en el text. [...]
2021 - 10.7203/caplletra.71.21031
Caplletra, Núm. 71 (Tardor 2021), p. 33-55 (Articles miscel·lània)
2 documents
|
|
3.
|
|
4.
|
|
El primer orgasme poètic
/
Pedrals, Josep
A propòsit de l'edició citada, l'autor manifesta: "No obstant la bona feina del curador, tinc dubtes al voltant d'una frase d'aquest pròleg. Quan parla de l'ascendent que Robert Lowell podria tenir sobre la poesia de Bartra, Abrams diu que la influència de la "poesia confessional" es nota en alguns punts del llibre, com a "l'escena de sexe a la Cinquena elegia, amb el primer orgasme a la poesia catalana". [...]
2018
El País. Quadern, Núm. 1748 (29 novembre 2018), p. 7 (l'escrita)
|
|
5.
|
|
Fonts italianes de poemes en llengua catalana: Sannazaro/Fontanella i Parini/Tous
/
Alegret, Joan (Universitat de les Illes Balears) ;
Congresso Internazionale dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (9è : 2008 : Venezia)
De l'article: "La historiografia literària ha insistit a assenyalar la influència abassegadora dels models poètics castellans damunt la poesia catalana d'entre 1600 i 1833. Tanmateix, donat que la llengua toscana era prou coneguda per molts homes de lletres dels Països Catalans, cal pensar que podien acudir a la lectura de poetes italians, i, doncs, rebre'n directament la influència. [...]
La Catalonga in Europa, l'Europa in Catalogna. Transiti, passagi, traduzioni, [recurs electrònic. Data de consulta: 16-03-2017] (p. 1-11 [6-16])
|
|
6.
|
'Elegies de Bierville': de la metàfora al mite
/
Piqué, Antoni
Del cos de l'article: "En aquest treball intentaré exposar com entenc l'ús que Carles Riba fa del mite en les 'Elegies de Bierville', és a dir, de quina manera el mite li ha servit per a fornir la inspiració, de com la inspiració ha necessitat el mite formalment per a mantenir la deu i el corrent de l'elegia, perquè ha assolit tota ella una autèntica mitificació".
In Memoriam Carles Riba (1959-1969), Barcelona : Ariel, 1973 (p. 309-324)
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|
Barcelona vista pels narradors del vuit-cents
/
Cassany, Enric (Universitat Autònoma de Barcelona)
De l'abstract: "L'article s'ocupa de les representacions o imatges de la ciutat de Barcelona en la prosa literària catalana del segle XIX, especialment en el quadre de costums i la novel·la, que s'examinen com a expressions de la cultura urbana".
2011
Caplletra, Núm. 50 (Primavera 2011), p. 139-157 (Monogràfic: La imatge del país en la literatura del segle XIX: realitat i mite)
2 documents
|
|