Resultados globales: 29 registros encontrados en 0.01 segundos.
Traces. Catálogo, Encontrados 29 registros
Traces. Catálogo Encontrados 29 registros  1 - 10siguientefinal  ir al registro:
1.
Una perspectiva sobre la Renaixença oblidada d'Occitània / Porta, Frederic J.
Un fragment: "Giocanti explora la Renaixença oblidada d'Occitània des d'una perspectiva "sudista" o del Migdia, que inclou, també, el Rosselló. Descriu el procés d'anihilació, deliberada i conscient, de la cultura ancestral occitana i catalana per construir-hi, al damunt, l''Estat i la nació francesos -i el que es va perdre pel camí".
2022
El Temps, Núm. 2010 (20 desembre 2022), p. 51-53 (Mirador. Anàlisi)  
2.
Identitats literàries que milloren les reals. Mimesi i historiografia: lligams entre cavalleria literària, historiografia i espais en la (de)construcció de la identitat en les lletres catalanes medievals / Martines, Vicent (Universitat d'Alacant)
En aquest article s'analitzen aspectes i exemples de la relació entre història i realitat, i el calibrat i emmotllament de la 'versió oficial' de la Corona d'Aragó. Es fa estudiant la manera com, a través de les cròniques dels fets dels monarques com a exemples de cavallers i governants, la mimesi literària esdevé una eina essencial en la mostra de models per a la imatge oficial de la Corona.
2018
Zeitschrift für Katalanistik, Núm. 31 (2018), p. 35-66 (Monogràfic: "Mimesi literària i identitat. Aspectes de la construcció de la identitat (nacional i personal) en la literatura catalana")
2 documentos
3.
"Grècia i Judea" de Jacint Verdaguer. Del món clàssic al misticisme / Requesens i Piquer, Joan (Societat Verdaguer)
Del resum: "Paul Mariéton va enviar el poemari 'Hellas', fruit de la seva experiència d'un viatge a Grècia, a Jacint Verdaguer. Aquest li agraí amb 'Grècia i Judea'. La comprensió d'aquest poema només pot fer-se contrastant-lo amb l'experiència que Verdaguer visqué en el seu viatge a Palestina, com ho manifesta a un 'Dietari d'un pelegrí a Terra Santa'". [...]
2014
Anuari Verdaguer, Núm. 22 (2014), p. 231-303 (Dossier)

Inclou una 'Addenda' (p. 296-298) amb cartes entre l'autor i Segimon Serrallonga. En apèndixs (p. 298-303), inclou les traduccions al francès i a l'occità de 'Grècia i Judea', la llista de poemes d''Hellas' de Mariéton i un fragment d'un poema, en versió original i catalana, de Victor Hugo  

4.
Sobre els 'arrepervèris'. Aproximació als refranys meteorològics del gascó pirinenc oriental: paral·lelismes, interferències i contrastos en el trifni del català, gascó i llenguadocià a partir del món de les parèmies / Gargallo Gil, José Enrique (Universitat de Barcelona) ; Carrera, Aitor (Universitat de Lleida) ; Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (15è : 2009 : Lleida)
L'estudi vol aprofundir en l'anàlisi de la paremiologia occitana. Concretament, consisteix en una prospecció geoparemiològica en el territori del gascó pirinenc oriental, subdialecte del qual formen part els parlars occitans de la Vall d'Aran.
2010
Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010 (vol. 1, p. 137-147)
   
5.
De la paremiologia catalana medieval en l'obra d'Eiximenis, a la paremiologia occitana al tombant del segle XIX / Fàbregas i Alegret, Imma (Universitat de Bretanya Sud) ; Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (15è : 2009 : Lleida)
L'objectiu del treball és establir un lligam entre la paremiologia catalana a la baixa edat mitjana -en concret, a partir del predicador Francesc Eiximenis- i la paremiologia occitana de finals del segle XIX i començaments del segle XX.
2010
Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010 (vol. 1, p. 125-136)
   
6.
Alfons, rei i trobador / Ruiz-Domènec, J.E. (Universitat Autònoma de Barcelona)
Del resum de l'article: "El rei Alfons creà una cort literària al seu entorn. Això li serví tant per a la instrucció dels seus homes de confiança com per a commemorar la figura dels seus avantpassats. [...]
1999
Mot so razo, Núm. 1 (setembre 1999), p. 7-11 (Catalunya i els trobadors)
   
7.
La solitud catalana de Fèlis Gras / Rafanell, August (Universitat de Girona)
Sobre la participació del poeta Fèlis Gras, representant del felibratge provençal, als Jocs Florals de Barcelona de 1893. L'article explica com les desavinences ideològiques entre el republicà i progressista Fèlis Gras i els conservadors catalanistes, regionalistes i devots, debilitaren les relacions entre les dues cultures. [...]
2014
Els Marges, Núm. 102 (Hivern 2014), p. 54-71
2 documentos
8.
Enric Garriga Trullols, occitanista / Clota, Teresa
2012
Llengua Nacional, Núm. 80 (3 trimestre 2012), p. 42 (Amics i Mestres)
   
9.
Camps, Christian (editor) (2009): 'Les relacions catalano-occitanes al llindar del segle XXI' / Trenc Ballester, Eliseu (Universitat de Reims)
2011
Estudis Romànics, Núm. 33 (2011), p. 411-413 (Recensions)  
10.
Maria Antònia Salvà i les seves contemporànies / Julià, Lluïsa
Repàs de la trajectòria literària de Maria Antònia Salvà. L'autora de l'article exposa que la seva figura representa un canvi decisiu respecte a la poesia romàntica escrita per dones que la precedien especialment per tres raons: la concepció de la poesia, la professionalització de l'escriptora i la tria del català com a llengua literària sense vacil·lació. [...]
2005
Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies, Barcelona : Fundació Lluís Carulla, 2005 (p. 45-53)
http://www.fundaciolluiscarulla.com/cat/nadales/Nadala_2005.pdf  

Traces. Catálogo : Encontrados 29 registros   1 - 10siguientefinal  ir al registro:
¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
¿No ha encontrado lo que estaba buscando? Intente su búsqueda en:
Cultura occitana en Amazon
Cultura occitana en Google Books
Cultura occitana en Google Scholar
Cultura occitana en Google Web
Cultura occitana en INSPIRE
Cultura occitana en NEBIS
Cultura occitana en Scirus