Results overview: Found 14 records in 0.01 seconds.
Traces. Catalogue, 14 records found
Traces. Catalogue 14 records found  1 - 10next  jump to record:
1.
Disparar (a) la impunitat? / Rodríguez Mariné, Maria
L'article comenta els dubtes que tenen els parlants a l'hora d'escriure o no la preposició en construccions com "s'impedeix (a) la Policia Nacional disparar pilotes de goma". Si bé la substitució pronominal pot resoldre aquest dubte ("se li hauria d'impedir"), l'autora destaca que aquesta substitució també pot resultar problemàtica.
2019
Ara, 23 juny 2019, p. 45 (Debat. La invasió subtil)
   
2.
"A Montoro la desigualtat no li preocupa" / Pla Nualart, Albert
Sobre els verbs estatius i causatius.
2014
Ara, 5 abril 2014, p. 2
   
3.
Li va trucar o el va trucar? / Puyuelo, Núria
Núria Puyuelo repassa alguns verbs intransitius que sovint s'utilitzen com a transitius.
2013
Avui Cultura, 12 juliol 2013, p. 5 (Etcètera)  
4.
El complement indirecte: l'alternança datiu - acusatiu / Ramos i Alfajarín, Joan-Rafael (Universitat de València)
Del resum de l'article: "Aquest article estudia el règim verbal d’una sèrie de verbs en què es produeix una alternança entre la funció de complement indirecte, que és l’originària, i la de complement directe, que és la innovadora. [...]
2005
Estudis Romànics, Vol. 27, 2005, p. [94]-111 (Articles)

Conté referències bibliogràfiques en les pàgines 108-110  

5.
El règim verbal en l'obra gramatical de Fabra / Montserrat, Anna (Universitat Rovira i Virgili) ; Col·loqui Internacional "La Lingüística de Pompeu Fabra" (2n : 2003 : Tarragona)
L'estudi se centra en l'expansió del verb tal com la va presentar Pompeu Fabra, i posa l'èmfasi en el tractament dels complements actualment considerats "forts".
Entorn i vigència de l'obra de Pompeu Fabra, Valls : Cossetània, 2007 (p. 219-228)
   
6.
El complement indirecte i els datius / Casellas, David
S'analitza el complement indirecte i se'l diferencia del datiu de finalitat o de destinació. S'assenyalen els tipus de verbs que, o bé són propicis a dur complement indirecte, o bé el regeixen. També es desmenteix que la preposició 'per a' introdueixi un indirecte.
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 17 (1996, Novembre), p. 18-19
   
7.
Un estudi tipològic del català col·loquial / Casanova Seuma, Lourdes
L'estudi parteix d'una mostra de dades del català col·loquial i l'analitza tipològicament i pragmàticament. Casanova descriu els constituents bàsics de l'oració que ha trobat en aquesta base de dades: el subjecte, el verb, el complement directe i el complement indirecte. [...]
Sintagma. Lleida, núm. 10 (1998), p. 5-25  
8.
"Per què lo prec, si·l plats, que·m perdó mos pecats". Vigència de l'alternança acusativa en català / Bartra, Anna ; Brucart, Josep M. ; Rigau, Gemma ; Grup de Gramàtica Teòrica. Departament de Filologia Catalana ; Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ; Universitat Autònoma de Barcelona
L'estudi se centra en l'evolució dels verbs de règim. Com alguns verbs que exigien acusatiu, ara reclamen un datiu. La frase del títol ja mostra que en època de Cerverí de Girona el verb 'pregar' regia acusatiu de persona, mentre que ara, aquest verb regeix datiu i, en contextos més restringits, també encara l'antic acusatiu de persona.
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002 (Reports de recerca)  
9.
Weak prepositions in tortosan catalan: alternation of prepositions, allomorphy or phonological process / Clua i Julve, Esteve
Estudi de les preposicions febles en tortosí, concretament, l'alternança de preposicions, l'al·lomorfia o el procés fonològic. Clua demostra que la preposició 'a' és l'única que apareix en els complements indirectes i circumstancials.
Catalan Working Papers in Linguistics. Bellaterra, Vol. 5, núm. 1 (1996), p. 29-66  
10.
Les Preposicions febles "a" i "en" en els complements locatius i direccionals: justificacions des de la fonologia generativa no lineal / Clua i Julve, Esteve ; Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (10è : 1994, 18-25 de setembre : Frankfurt am Main)
A partir de la descripció de les realitzacions fonètiques tortosines de les preposicions "a" i "en" en els complements indirecte, locatiu i direccional, i tenint en compte els principis de la fonologia generativa no lineal, Esteve Clua analitza els usos d'aquestes preposicions i observa que la forma [an] (o [vocal neutra+n]) és una variant de la preposició "a" -que res té veure amb la preposició "en"- fruit d'una epèntesi consonàntica desencadenada per la necessitat de no violar alguns principis de la GU, concretament el Principi de contorn obligatori i el Principi de l'obertura sil·làbica.
Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. III, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1996 (Vol. III, p. 157-168)
   

Traces. Catalogue : 14 records found   1 - 10next  jump to record:
Interested in being notified about new results for this query?
Set up a personal email alert or subscribe to the RSS feed.
Haven't found what you were looking for? Try your search on other servers:
Complement indirecte in Amazon
Complement indirecte in Google Books
Complement indirecte in Google Scholar
Complement indirecte in Google Web
Complement indirecte in INSPIRE
Complement indirecte in NEBIS
Complement indirecte in Scirus