1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
La pronunciació de les vocals en els topònims dels Països Catalans
/
Paloma, David (Universitat Autònoma de Barcelona)
De la sinopsi que encapçala el treball: "L'article repassa l'interès que ha despertat la pronunciació del vocalisme en els topònims dels Països Catalans. Pompeu Fabra i Joan Coromines s'hi van referir de passada, però no va ser fins al naixement de Televisió de Catalunya que Francesc Vallverdú va establir de manera implícita tres consignes de pronunciació: respectar la pronunciació local en alguns casos, respectar la pronunciació barcelonina en alguns casos de vocalisme tònic i respectar, finalment, els diversos accents estàndard de la llengua catalana. [...]
2013
Estudis Romànics, Núm. 35 (2013), p. 117-138
|
|
4.
|
|
5.
|
"Camacus", els mitjans de comunicació oral!
/
Serrà, Màriam
Anàlisi de la neutralització en el català estàndard que fans els barcelonins que apareixen als mitjans de comunicació orals. Segons Serrà, els dubtes que tenen molts catalanoparlants sobre quan pronunciar una neutra en posició àtona, es deu al mal ús que els locutors i presentadors de ràdio i televisió catalanes en fan.
1998
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 22 (1998, Març), p. 25-26 (Temes de Fonètica)
|
|
6.
|
El lightisme causa les primeres víctimes a València
/
Pazos, Maria Lluïsa ;
Fité, Ricard
Crítica del "lightisme" perquè, segons Pazos, es fonamenta en dos punts falsos. Primer: en lloc de la defensa del progrés es dedica a exterminar tot allò i tots aquells (tant persones com institucions) que no cerquin una depuració espanyolitzadora com ell. [...]
1991
Llengua Nacional. Barcelona, núm. 1-2 (1991, Octubre-Novembre), p. 8-12
Conté un comentari de Ricard Fité 'Els lingüistes de l'emissora no estan d'acord en part amb la llista de paraules firmada per Fabregat'. També es reprodueix la pàgina del diari 'Avui' on va sortir publicada la notícia
|
|
7.
|
|
8.
|
|
9.
|
|
10.
|
|
A note on catalan clitics
/
Gavarró, Anna
L'estudi suggereix una interpretació del sistema col·loquial dels clítics. Es centra bàsicament, però no exclusivament, en el dialecte barceloní. Basant-se en les consideracions que Farrell (1990) fa sobre el portuquès del Brasil, Gavarró utilitza la noció 'objecte fonèticament buit'.
1991
Catalan Working Papers in Linguistics. Bellaterra (1991), p. 66-73
|
|