|
1.
|
|
|
Les bases intel·lectuals de Marià Aguiló
/
Tomàs, Margalida (Societat Verdaguer)
Del resum: "La formació acadèmica, literària i cultural dels primers vint-i-cinc anys de Marià Aguiló. Una formació acadèmica a Mallorca que ell mateix considerà sempre poc rigorosa, però que es desenvolupà en un ambient fortament marcat pel Romanticisme: revistes, lectures i teatre als quals s'abocà a partir de 1840. [...]
2013
Anuari Verdaguer, Núm. 21 (2013), p. 39-99 (Estudis, notes, textos)
|
|
|
2.
|
Aguiló-Byron
/
Mas i Vives, Joan
L'autor es pregunta per l'admiració que Tomàs Aguiló, reclòs i estigmatitzat per xueta a la Mallorca del segle XIX, professà per Lord Byron, "l'arrauxat iconoclasta".
2009
Serra d'Or, Núm. 594 (Juny 2009), p. 43 (Fets i opinions. Noms creuats)
|
|
|
3.
|
|
|
4.
|
|
|
Visions de Mallorca a la literatura del segle XIX
/
Tomàs, Margalida
De l'abstract: "L'article és una aproximació al tractament de Mallorca com a tema literari en la literatura feta per autors mallorquins del XIX, en un període comprès entre l'aparició de 'La Palma' el 1840 i la dècada dels vuitanta, cosa que implica tractar de tres grups generacionals".
2011
Caplletra, Núm. 50 (Primavera 2011), p. 181-207 (Monogràfic: La imatge del país en la literatura del segle XIX: realitat i mite)
2 documents
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
'Els set pecats capitals', un projecte literari de Marià Aguiló
/
Tomàs, Margalida
Estudi i edició de quatre poemes inèdits de Marià Aguiló enmarcats dins el projecte literari 'Els set pecats capitals' (1847): "Gola", "Enveja", "Ira" i "Luxúria". També d'estudien les relacions i les influències literàries de Pau Piferrer sobre el poeta, que el porten cap a un distanciament amb el seu primer mestre literari Tomàs Aguiló. [...]
2008
Randa, Núm. 61 (2008), p. 103-122 (Miscel·lània Gabriel Llompart / 1)
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
Mostrador
/
Lluc
2007
Lluc. Palma de Mallorca, Any LXXXV, Núm. 857 (2007, Maig - Juny), p. 62-63
|
|
|
9.
|
Tomàs Aguiló i Forteza i la qüestió de la llengua
/
Corbera i Pou, Jaume
Jaume Corbera aprofundeix en el tipus de llengua literària de Tomàs Aguiló. Per a fer-ho, analitza amb detall la seva poesia i la seva prosa catalanes i conclou que, tot i la "falta de visió de la unitat de la llengua" que demostrava, els dialectalismes, col·loquialismes i barbarismes hi queden tintats d'un model de llengua de to volgudament "més elevat". [...]
1979
Randa. Barcelona, núm. 9 (1979), p. 97-116 (Monogràfic: Homenatge a Francesc de B. Moll, 1)
|
|
|
10.
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.