|
1.
|
|
|
Beltran, Vicenç ; Capdevila, Irene ; Martínez, Tomàs. 'Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle XII'
/
Saiz Raimundo, Maria (Universitat de València)
Amb motiu de la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull el 1316, 'Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle XIII' recull un conjunt de col·laboracions al voltant de la figura del pensador mallorquí, fent especial atenció al món en què va viure i a les veus anteriors i coetànies que, d'alguna manera, el van influenciar.
2020
Caplletra, Núm. 69 (Tardor 2020), p. 259-264 (Ressenyes)
2 documentos
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Els Pirineus i el sentit de pertinença
/
Sala, Teresa M. (Universitat de Barcelona) ;
Col·loqui internacional Verdaguer "1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art" (9è : 2014 : Barcelona : Vic : Folgueroles)
Del resum: "Centrem la mirada sobre els Pirineus, espai primigeni i simbòlic entre la història i el mite, la literatura i l'art. Els Pirineus no han estat mai frontera natural ni històrica i els orígens de Catalunya són pirinencocarolingis. [...]
2015
Anuari Verdaguer, Núm. 23 (2015), p. 369-384 (Monogràfic: 1714. Del conflicte a la història i el mite, la literatura i l'art. I Història, historiografia, identitat)
Inclou material gràfic (p. 375-376, 379, 381-382 i 384)
|
|
|
4.
|
|
|
Sur la date de composition du roman de 'Flamenca'
/
Chambon, Jean-Pierre (Université Paris-Sorbonne)
L'article intenta argumentar, amb tanta precisió com és possible, quina és la data de composició de 'Flamenca', una novel·la occitana anònima del segle XIII. Les qüestions sobre les quals es basteix l'estudi són les següents: qui en podria ser l'autor? En quina llengua està escrita? A qui anava dirigit? On va ser escrita? I, per últim, quan?.
2018
Estudis Romànics, Núm. 40 (2018), p. 349-355 (Miscel·lània)
|
|
|
5.
|
|
|
Les glosses romàniques del manuscrit de la Biblioteca Vaticana Ebr. 413
/
Ferrer, Joan (Universitat de Girona)
S'estudien, des d'un punt de vista lingüístic, les glosses en llengua romànica que conté el manuscrit de la Biblioteca Vaticana Ebr. 413, un diccionari del s. XIII hebreu-llengua vulgar. L'autor de l'article contraposa la seva proposta, que defensa que la llengua d'aquestes glosses és el català, amb la Sáenz-Badillos, que defensa que és occità.
2002
Estudi General, Núm. 22 (2002), p. 41-50 (Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats, II. Estudis lingüístics)
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
Valors adverbials associats a la conjunció "que": un estudi històric
/
Batllori, Montserrat ;
Suñer, Avel·lina ;
Simposi Internacional "Vers una sintaxi històrica del català: objectius i metodologia" (2n : 2004, 10, 11 i 13 de novembre : La Nucia)
L'estudi parla dels valors adverbials causal i final associats al nexe "que" en català i també en altres llengües romàniques. Per a fer-ho, l'article comença analitzant l'evolució dels nexes complexos del llatí clàssic i dels usos orals posteriors en les llengües romàniques preliteràries (català, castellà, italià, francès), cosa que condueix a escatir el caràcter progressivament polisèmic de "que" tal com s'emprava oralment. [...]
2005
Caplletra. València, núm. 38 (2005, Primavera), p. 279-301
Estudi llegit en el marc del segon Simposi Internacional "Vers una sintaxi històrica del català: objectius i metodologia", celebrat a La Nucia el novembre de 2004
2 documentos
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.