1.
|
|
2.
|
|
3.
|
|
4.
|
|
5.
|
Llibres enmig del fang
/
Pedrolo, Manuel de
L'autor recorda els primers dies després de l'ocupació franquista, comenta per què no va marxar a l'exili i recorda que va trobar-se al carrer les obres llençades de Valle-Inclán, imatge que el va impactar i que, coincidint amb unes suposades paraules de Millán-Astray, "¡muera la inteligencia!", per a ell suposa una síntesi del que foren els anys sota la dictadura franquista.
1977
L'Avenç, Núm. 5 (Setembre 1977), p. 6 (Temps era temps)
|
|
6.
|
En termes d'igualtat
/
Pedrolo, Manuel de
Manuel de Pedrolo defensa el català com a llengua d'ús normal, com a llengua moderna i de cultura, igual que la resta de llengües, enfront d'algunes opinions que consideren que en els idiomes "regionals" ha de dominar "allò que és tradicional i vernacle", limitant-ne el desenvolupament.
Serra d'Or. Barcelona, Any VI, segona època, núm. 9 (1964, Setembre), p. 15-16
|
|
7.
|
Excepcions a part
/
Pedrolo, Manuel de
Manuel de Pedrolo defensa la cultura i la llengua catalanes i la seva projecció de futur, i critica aquells que miren el país des d'un punt de vista arqueològic, o aquells que refusen la llengua catalana. [...]
Serra d'Or. Barcelona, Any VI, segona època, núm. 4 (1964, Abril), p. 9-10
|
|
8.
|
Què en volem fer
/
Pedrolo, Manuel de
Manuel de Pedrolo reflexiona sobre la situació del català i critica els qui el veuen com una "arma agressiva dreçada contra un enemic", quan és "la manera de manifestar-se d'un poble", i reivindica "el dret d'expressar-se en els termes de la pròpia cultura".
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 6 (1963, Juny), p. 12-13
|
|
9.
|
Ens estimen?
/
Pedrolo, Manuel de
Manuel de Pedrolo opina sobre la relació que mantenen amb la cultura i amb la llengua catalana les persones de llengua espanyola que viuen a Catalunya, i reivindica una comprensió més àmplia de la cultura i del poble catalans.
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 2 (1963, Febrer), p. 18-19
|
|
10.
|
Tres sonets
/
Pedrolo, Manuel de
Publicació dels sonets: "Eixit d'amor, esgoto una nissaga. . . ", "Traït per tants amors a sou del meu secret. . . " i "Ho dic com si fos remot o no ho fos tot. . . ". Els títols corresponen al primer vers dels poemes.
Urc. Monografies literàries de Ponent. Tàrrega, núm. 10 (1996, Primavera), p. 8-10
|
|