|
1.
|
|
|
Introducció
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Secció Filològica. Institut d’Estudis Catalans)
Presentació, a càrrec del coordinador, del monogràfic "Semàntica i lexicologia diacròniques. Perspectives noves", inclòs en el número 56 de la revista 'Caplletra'. La majoria de les contribucions, com explica Martines, provenen d'un grup de recerca de la Universitat d'Alacant dedicat a "l'estudi del canvi semàntic i sintàctic diacrònic, dins l'àmbit de la lingüística d'orientació cognitiva i amb la constitució de corpus textuals del català antic, modern i contemporani".
2014
Caplletra, Núm. 56 (Primavera 2014), p. 133-136 (Monogràfic: "Semàntica i lexicologia diacròniques. Perspectives noves")
2 documents
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Presentació
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant)
Presentació del monogràfic 'El català i l'aragonès: història d'un contacte multisecular'.
Caplletra. València, núm. 32 (2002, Primavera), p. 9-11
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
Presentació
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant)
Presentació del monogràfic sobre "La gramàtica del català de l'edat moderna. Un avanç" coordinat per Josep Martines.
2019
Caplletra, Núm. 66 (Primavera 2019), p. 115-119 (Monogràfic: La gramàtica del català de l'edat moderna. Un avanç)
|
|
|
6.
|
|
|
"Quin futur tenim a Europa?"
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant. Institut d'Estudis Catalans)
Martines ofereix un comentari introductori a la transcripció de la taula rodona del simposi, de la qual fou el moderador.
Raons de futur, Barcelona : Bellaterra : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015 (p. 185-186)
|
|
|
7.
|
Els noms dels llocs i l'estudi del lèxic
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant)
Estudi de tres fitònims: 'atzavara', 'farigola' i 'bruc', "d'interès sobretot en el català i en la toponímia dels valencians". Martines aporta documentació i informació sobre l'ús dels mots en valencià popular i demostra com "la toponímia pot ser un mitjà útil per a concretar la distribució geogràfica pretèrita i present d'aqueixos mots, per a percaçar-ne l'evolució formal i de significat, i, inversament, com l'esclariment d'aqueixa evolució és fonamental per a entendre millor la motivació d'algun topònim".
Estudis de toponímia valenciana, Paiporta : Denes, 2000 (p. 255-273)
|
|
|
8.
|
|
|
9.
|
|
|
10.
|
|
|
Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català 'esmar', des de "taxar", fins a "inferir" i "imaginar" i més enllà
/
Martines, Josep (Universitat d'Alacant. Institut d'Estudis Catalans.)
Del resum de l'article: "L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. [...]
2015
Caplletra, Núm. 59 (Tardor 2015), p. 221-248 (Monogràfic: "La neologia lèxica: darreres recerques sobre el català")
2 documents
|
|
guest ::
login
email alert
or subscribe to the 
RSS feed.
