|
1.
|
|
|
2.
|
|
|
3.
|
|
|
Més sobre l'origen del cat. 'Inxa', 'inxar', i cast. 'Hincha'
/
Gulsoy, Joseph (Universitat de Toronto)
Sobre l'etimologia del mot català 'inxa' i del castellà 'hincha'. L'autor de l'estudi repassa les aportacions del 'DCVB', de Joan Coromines, de Germà Colon i del propi Gulsoy, per oferir un nou plantejament de la qüestió, que desgrana al llarg de la resta de l'article. [...]
2004
Estudis Romànics, Vol. 26, 2004, p. 15-37 (Articles)
Conté referències bibliogràfiques en les pàgines 34-36
|
|
|
4.
|
|
|
5.
|
|
|
6.
|
|
|
7.
|
|
|
8.
|
L'aportació de Pompeu Fabra a la fonètica històrica catalana
/
Gulsoy, Joseph ;
Simposi Pompeu Fabra (1998 : Barcelona)
Estudi sobre l'aportació de Fabra a la fonètica històrica catalana. L'estudi comenta la recensió de Fabra del contingut català de dues grans obres de romanística, la 'Grammatik' de Meyer-Lübke i el 'Grundriss', i dos articles de Fabra sobre fonètica i fonologia catalanes, "Étude de phonologie catalane (catalan oriental)" (1897) i "Les e tòniques du catalan" (1906), publicats a diversos números de la 'Revue Hispanique'.
Simposi Pompeu Fabra, Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2000 (p. 13-29)
|
|
|
9.
|
|
|
Quer 'roca, penyal' i la seva família en la toponímia catalana
/
Gulsoy, Joseph
L'autor completa i amplia l'article del DECat sobre la història i l'origen de 'quer' (roca, penyal). Classifica les entrades dels topònims derivats de 'quer' en les següents entrades: a) noms que suposen o s'expliquen directament pel cèltic 'Kario-' (Bolquera, Caraig i Pincaró); b) topònims que es basen en 'quer/quers' i 'quera' (Quer, Quers, Esquers, Dosquers, Rudesqués, Sobrequers); c) topònims que perpetuen els derivats de 'quer' i 'quera' (Querol, Querols, Crous, Querola, Queroles, Queret, Querot, Queràs, Querós, Querosa, Queroses, Querenca i Querines); d) topònims que s'han format de compostos de 'quer', amb noms de persona, amb substantius i amb adjectius (Querilbà, Quermançó, Querangle, Queribús o Querbús, Queraguiler, Queragut, Queralbs, Queralt, Queraltill, Querbenet, Quercorb, Querfés, el Quer Foradat, Querforc, Querramat, Quer Redon, Quer Roig, Corrubí). [...]
Llengua & Literatura. Barcelona, Núm. 7 (1996), p. 167-208
|
|
|
10.
|
|
|
El tractament de la -n < N' en català
/
Gulsoy, Joseph
Amb abundosos exemples, Gulsoy planteja la qüestió de la -n final en català. Analitza els diferents resultats evolutius d'aquesta nasal, l'explicació de la seua elisió, la conservació de la -n en la diòcesi de Girona, la seua trajectòria en rossellonès i el problema del timbre de la -n conservada. [...]
Caplletra. València, Núm. 20 (1996, Primavera), p. 33-81
2 documentos
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.