16.
|
Intel·lectuals catalans pro Germània
/
Rafanell, August (Universitat de Girona)
August Rafanell estudia la diversitat de posicions -aliadiofília, germanofília, neutralisme- que va suscitar la primera guerra mundial en la societat catalana, desglossant l'actitud dels principals corrents polítics de l'època: els nacionalistes d'esquerra, els nacionalistes conservadors. [...]
2009
Afers. Fulls de recerca i pensament, Núm. 64 (2009), p. 587-607 (Miscel·lània)
|
|
17.
|
|
18.
|
|
19.
|
|
20.
|
|
21.
|
Fabra, lingüista
/
Coromines, Joan (1905-1997)
Es repassen els treballs de Pompeu Fabra en el camp de la lingüística, en comparació als treballs d'altres estudiosos coetanis. S'esmenten alguns dels noms als quals fa referència Joan Coromines.
1963
Serra d'Or. Barcelona, Any V, segona època, núm. 12 (1963, Desembre), p. 38-40 (Monogràfic: Pompeu Fabra. En el cinquantenari de les normes ortogràfiques)
|
|
22.
|
Antoni Griera. El filòleg català de Franco
/
Rafanell, August
Repàs a la vida d'Antoni Griera: el seu treball a l'Institut d'Estudis Catalans, el progressiu enfrontament contra aquest òrgan i Pompeu Fabra, el seu paper com a filòleg català durant el règim franquista i la postguerra, i el seu intent d'ordenació d'una nova cultura catalana.
2002
L'Avenç. Barcelona, núm. 266 (2002, Febrer), p. 30-39 (Monogràfic: Catalans sota Franco. L'impossible lideratge)
|
|
23.
|
|
El present de subjuntiu en -o- en el català central
/
Luna, Xavier
Xavier Luna ofereix alguns testimoniatges dialectològics històrics del present de subjuntiu acabat en 'o' en el català central. Presenta primer les aportacions dialectològiques del segle XX (Alcover, Griera i Ruyra) i les completa amb l'anàlisi de la presència del present de subjuntiu en algunes ordinacions locals de l'edat moderna i en un receptari gironí del segle XVIII.
2002
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 13 (2002), p. 93-111 (Estudis i edicions)
|
|
24.
|
|
25.
|
La Dictadura de Primo de Rivera i Pompeu Fabra
/
Balcells, Albert
L'estudi analitza la tasca de Pompeu Fabra, figura emblemàtica en el procés de normativització de la llengua literària, durant la Dictadura de Primo de Rivera, caracteritzada per la repressió no només del nacionalisme català, sinó de tot el procés de normalització lingüística i d'institucionalització de la cultura en llengua catalana que s'havia iniciat una dècada i mitja abans. [...]
2000
Revista de Catalunya. Barcelona, Nova etapa, núm. 156 (2000, Novembre), p. 30-48 (Realitats)
|
|