80.
|
Aquesta primavera serà clàssica o no serà
/
Vidal, Pau
La Fundació Bernat Metge ha signat dos convenis (amb la Diputació de Barcelona i amb la Generalitat de Catalunya), que permetran reimprimir 200 sèries completes dels títols de la col·lecció, recuperar un centenar de títols exhaurits i continuar amb el ritme de publicació actual, que és de sis volums l'any.
2002
El País. Quadern. Barcelona, núm. 964 (2002, 7 de febrer), p. 1-2 (Reportatge)
|
|
81.
|
|
82.
|
La Bernat Metge, patrimoni de qui?
/
Miralles, Carles
Carles Miralles fa un balanç i una valoració de la política editorial que s'ha seguit a la col·lecció Bernat Metge. L'autor compara la situació i funcionament d'aquesta col·lecció amb d'altres que s'ocupen de l'edició de textos clàssics, en senyala les mancances, causades tant per les circumstàncies socioculturals del moment com per raons internes de la institució, i reclama un canvi d'actitud en la política editorial de la col·lecció, un canvi que, per una banda, impliqui assolir la programàtica intenció inicial d'arribar a tot el públic català, i per l'altra, respongui a uns criteris reals d'edició i no només a oportunitats o casualitats.
1999
Serra d'Or. Barcelona, Any XLI, núm. 477 (1999, Setembre), p. 46-49 (Cultura i vida. Lletres)
|
|
83.
|
Literatura catalana i guerra civil: front cultural i plataformes d'actuació
/
Campillo, Maria
El primer capítol de la tesi, centrat en l'any 1936, té en compte la intervenció institucional, que inclou accions com les mesures preses immediatament respecte el Patrimoni i l'Ensenyament, l'actuació de la Generalitat sobre diverses entitats de cultura i de comunicació, la incautació de la Fundació Bernat Metge, la Biblioteca de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, etc. [...]
El segon volum consta de nou apèndixs amb textos escrits o llegits durant la guerra civil: discursos institucionals, documents de l'AIDC, emissions radiades de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, documentació relativa al departament de cultura durant la gestió de Carles Pi i Sunyer, la transcripció literal del llibre d'actes de la Institució de les Lletres Catalanes, etc.
|
|
84.
|
|
85.
|
|
86.
|
|
87.
|
Noucentisme i Humanisme
/
Medina, Jaume ;
El Noucentisme (1984-1985 : Terrassa)
Estudi de la presència dels models perennes de les literatures clàssiques antigues en el Noucentisme: la reivindicació del classicisme i l'humanisme per part d'Eugeni d'Ors; la importància de la nova fornada d'hel·lenistes i llatinistes (Lluís Segalà i Estalella, Bosch Gimpera, Joaquim Balcells, Nicolau d'Olwer, Carles Riba); la creació de la Fundació Bernat Metge i la tasca específica de Carles Riba com a traductor i professor; i la difusió de l'humanisme i de la cultura clàssica a la Universitat de Barcelona fins a l'esclat de la guerra.
1987
El Noucentisme, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987 (p. 79-98)
|
|
88.
|
|
89.
|
|
Carles Riba, sobre la didàctica del grec. (Dues cartes a Francesc Cambó sobre les activitats docents a la Fundació Bernat Metge)
/
Riba, Carles (1893-1959) ;
Torné Teixidó, Ramon (Ed.)
La Fundació Bernat Metge va crear, el 1925, una doble càtedra de grec, elemental i superior, de la qual es responsabilitzà Carles Riba: en aquestes dues cartes l'escriptor comunica a Francesc Cambó el pla d'estudis que ha elaborat (1925) i la memòria de la tasca realitzada el primer any de docència (1926-1927).
1996
Els Marges. Barcelona, Núm. 57 (1996, desembre), p. 53-69 (Cartes i documents)
|
|