Traces. Catàleg

Traces. Catàleg 11 registres trobats  1 - 10següent  anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.01 segons. 
1.
Carme Karr i Dolors Monserdà / Segura, Isabel ; Palau, Montserrat ; Tavera i Garcia, Susanna (Moderadora) ; Junta Directiva. Ateneu Barcelonès ; Ateneu Barcelonès ; Cicle Dones a la palestra (3r : 2019 : Barcelona)
Enregistrament de l'acte "Carme Karr i Dolors Monserdà", celebrat l'11 de febrer del 2019 a l'Ateneu Barcelonès, amb motiu del cicle 'Dones a la palestra' de l'Ateneu, aprofitant també el centenari de la mort de Monserdà. [...]
Barcelona : Ateneu Barcelonès, 2019  
2.
Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona: educar en femení i en català / Godayol i Nogué, M. Pilar (Universitat de Vic) ; Col·loqui sobre Verdaguer (7è : 2008 : Vic, Folgueroles i Barcelona)
L'autora analitza la tasca de l'Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona des dels seus inicis (1908) fins l'inici del Franquisme. Aquesta institució va ser un puntal per a la creació d'un sistema pedagògic destinat a les dones, on hi havia més bosses d'analfabetisme.
2009
Anuari Verdaguer, Núm. 17 (2009), p. 359-371  
3.
Dona i modernitat a la Catalunya de preguerra. El catalanisme de dretes, 'La Cultura' i 'Claror' (1935-1936) / Real, Neus
L'autora presenta la situació de la dona durant els anys vint i trenta a Catalunya. Durant aquestes dècades, la dona tenia cada vegada més protagonisme en certs àmbits públics i es constituïen plataformes i institucions per fomentar l'educació de la dona i un feminisme moderat. [...]
Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Lleida : Punctum, 2010 (p. 171-185)
   
4.
Grandesa i misèria del feminisme / Capmany, Maria Aurèlia
L'autora fa un repàs general de les dones que han lluitat més per un feminisme que, tard o d'hora, ha anat fracassant (Virginia Woolf, etc. ) i n'enumera les principals característiques. Finalment, destaca l'obra i l'activitat de Dolors Monserdà com a representant catalana del feminisme.
1977
L'Avenç, Núm. 4 (Juliol-Agost 1977), p. 30-37 (Monogràfic: La dona a la Catalunya contemporània)
   
5.
Traductores: de les disculpes a les afirmacions / Bacardí, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona) ; Godayol i Nogué, M. Pilar (Universitat de Vic)
Es repassen les veus femenines de la teoria literària internacional que reclamen la feina i la figura del traductor. Les autores, després d'aquest context més ampli, concreten la feina de les traductores catalanes i els seus posicionaments teòrics respecte la traducció.
2008
Literatures. Segona època, Núm. 6 ( 2008), p. 45-66 (Fora)  
6.
Feminisme català i presa de consciència de les dones / Nash, Mary (Universitat de Barcelona)
L'autora analitza històrica i socialment el sorgiment del feminisme polític i cultural a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Es basa en les aportacions de la revista 'Feminal', fundada per Carme Karr l'any 1909, i en les iniciatives culturals i literàries de Dolors Monserdà.
2007
Literatures. Segona època, Núm. 5 ( 2007), p. 69-88 (Fora)  
7.
Maria Mayol i el Foment de la Cultura de la Dona / Graña, Isabel
Isabel Graña estudia la figura de Maria Mayol i les seves implicacions com a pedagoga, escriptora i activista cultural i política. L'estudi se centra sobretot en la fundació del Foment de Cultura de la Dona a Sóller el 1926.
Els Marges. Barcelona, Tercera època, núm. 79 (2006, Primavera), p. 77-86  
8.
L'Institut de Cultura: un model de promoció cultural per a la dona catalana / Macià i Encarnación, Elisenda
L'autora situa el punt de partida per a la creació de l'Institut de Cultura entorn dels projectes culturals del nacionalisme català, de l'acció catòlica, d'una determinada via de promoció i il·lustració de la dona catalana i, al seu torn, en un context internacional de resituació de la condició de la dona en el món contemporani. [...]
L'Avenç. Barcelona, núm. 112 (1988, Febrer), p. 18-20
   
9.
La dona moderna del segle XX: la "Nova Dona" a Catalunya / Nash, Mary
L'autora analitza els canvis que ha sofert la representació cultural de la dona des de finals del segle XIX, fet que ha provocat reformulacions no només en les estructures socials, sinó també en els models culturals i en els discursos ideològics respecte la dona. [...]
L'Avenç. Barcelona, núm. 112 (1988), p. 7-10
   
10.
La Senyora Verdaguer i el seu Institut, una perspectiva / Graells, Guillem-Jordi
Serra d'Or. Barcelona, Any XIV, Núm. 159 (1972, Desembre), p. 35-37
   

Traces. Catàleg : 11 registres trobats   1 - 10següent  anar al registre:
Us interessa rebre alertes sobre nous resultats d'aquesta cerca?
Definiu una alerta personal via correu electrònic o subscribiu-vos al canal RSS.
No heu trobat el que estaveu cercant? Proveu la vostra cerca a:
Bonnemaison i Farriols, Francesca dins Amazon