|
91.
|
Jacint Carrió: 4676 de Mauthausen
/
Noguero, Joaquim
Jacint Carrió, l'últim manresà viu deportat als camps de concentració nazis, recorda la seva estada a Mauthausen i la relació que mantingué amb Joaquim Amat-Piniella.
El Pou de Lletres. Manresa, núm. K/11-L/12 (1998-1999, Tardor-hivern), p. 33-37 (Monogràfic: I tant dolor, per què?)
|
|
|
92.
|
|
|
93.
|
|
|
Edició i recepció de 'K.L. Reich', de Joaquim Amat-Piniella
/
Serrano i Blanquer, David
Anàlisi textual de la novel·la 'K. L. Reich' d'Amat-Piniella: trajectòria biogràfica de l'autor, història del text (mecanoscrit escrit íntegrament entre 1945 i 1946 però no publicat fins el 1963 en castellà i després en català, cosa que va suposar que fos sotmès a una revisió profunda), anàlisi de les variants de contingut (opció per un determinat model de llengua; procés de distanciament i d'essencialització; i intervencions "externes"), i recepció de l'obra.
1998
Els Marges. Barcelona, Núm. 61 (1998, setembre), p. 89-99 (Notes)
|
|
|
94.
|
La novel·la: de Mercè Rodoreda a Emili Teixidor
/
Triadú, Joan (1921-2010) ;
La cultura catalana recent (1960-1988) (1988-1989 : Terrassa)
Panorama general de la situació de la novel·la catalana durant el període 1960-1988 als Països Catalans (Principat, País Valencià, Illes Balears i Catalunya Nord). Joan Triadú repassa les tres generacions d'escriptors que confluïren en la dècada dels seixanta (que considera la millor del segle), tot destacant-ne breument les obres més significatives, i esmenta sumàriament les línies i autors que somouen la novel·la a partir de l'acabament del franquisme i l'inici del període de la transició.
1993
La cultura catalana recent (1960-1988), Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 (p. 97-112)
|
|
|
95.
|
|
|
96.
|
|
|
97.
|
|
|
98.
|
|
|
99.
|
La Recepció de la poesia bartriana a l'interior
/
Closa, Jaume ;
Simposi Agustí Bartra (1987, 5-7 de novembre : Terrassa, Barcelona)
Jaume Closa intenta esbrinar les causes del desconeixement entre el públic lector de Catalunya de l'obra d'Agustí Bartra: l'actitud profètica del poeta va perdre sentit en trencar-se, a causa de l'exili, tot contacte entre Bartra i la dinàmica del país, dirigida a crear una literatura realista i "històrica". [...]
1988
Faig. Manresa, Núm. 30 (1988, Octubre), p. 117-126 (Monogràfic: Actes del Simposi Agustí Bartra. Comunicacions)
|
|
|
100.
|
|
visitante ::
identificación
