|
432.
|
Arriesgado doble salto mortal
/
Benach, Joan-Anton
Joan-Anton Benach recorda que l'obra fou escrita el 1922 i, pel que fa a la versió d'Oriol Broggi, considera que el millor de l'espectacle arriba amb la interpretació dels monòlegs del segon acte.
2001
La Vanguardia. Barcelona (2001, 5 de juliol), p. 46 (Crítica de teatro)
|
|
|
433.
|
|
|
434.
|
|
|
El pes de la paraula
/
Massip, Francesc
Francesc Massip critica la direcció teatral del muntatge, "(. . . ) que no aconsegueix fer respirar teatralment el discurs pirandellià, sinó que es converteix en un discurs llepissós i monòton (. [...]
2001
Avui. Barcelona (2001, 10 de juliol), p. 39 (Espectacles. Teatre)
|
|
|
435.
|
El mundo como representación
/
Ley, Pablo
Pablo Ley considera que el muntatge d'Oriol Broggi de l'obra de Pirandello resta intacte respecte l'obra original i, en conseqüència, li manca aprofundiment en la diversitat de lectures possibles que ofereix el text.
2001
El País. Cataluña. Barcelona (2001, 11 de juliol), p. 8 (Teatro)
|
|
|
436.
|
Pantomima de primera
/
Benach, Joan-Anton
Elogi de l'adaptació, a partir del moviment gestual i sense la presència del text, de la novel·la homònima de David Cirici, produïda pel Centre Dramàtic del Vallès.
2001
La Vanguardia. Barcelona (2001, 17 de maig), p. 52 (Crítica de teatro)
|
|
|
437.
|
Teatre en temps de lluita
/
Foguet i Boreu, Francesc
L'autor ofereix una visió de l'escena barcelonina durant la dècada dels setanta i analitza els següents aspectes: la crisi del teatre independent; la companyia Adrià Gual; el Teatre Capsa (1969-1974), de Pau Garsaball; la Sala Villarroel (1973-1980); el Grec 76; els primers anys del Teatre Lliure (1976-1980) i la conclusió: la dissolució de la cultura del compromís i resistència que predominà drurant els primers anys de la dècada dels setanta.
1999
L'Avenç. Barcelona, núm. 236 (1999, Maig), p. 40-46 (Monogràfic: La cultura a la Barcelona de la dècada dels setanta)
|
|
|
438.
|
|
|
439.
|
|
|
440.
|
Satíricos
/
Ordóñez, Marcos
S'informa que amb 'Popcorn', Ben Elton obtingué el Premi Laurence Olivier 1998 a la millor comèdia i s'elogia l'hmor original i sofisticat de David Ives.
2001
El País. Cataluña. Barcelona (2001, 15 de gener), p. 3
|
|
|
441.
|
|
visitante ::
identificación
