|
40.
|
|
|
41.
|
"La llum ens ve del Nord..."
/
Llovet, Jordi
Jordi Llovet fa un resum de la influència de la literatura i el pensament alemany en la literatura catalana, des del segle XIX fins a l'actualitat. Es destaca especialment el paper de les revistes 'El Europeo', 'El Vapor' i 'La Abeja' pel que fa a la recepció de la literatura alemanya, i a la introducció del romanticisme alemany i del concepte de "literatura universal" ("Weltliteratur") que duria les lletres catalanes a l'obertura a altres literatures, especialment a les literatures clàssiques, i que menaria posteriorment a les traduccions de les obres clàssiques. [...]
2007
El País. Barcelona (2007, 21 d'abril), p. 4 (Extra Sant Jordi. Alemanya i la cultura catalana)
|
|
|
42.
|
|
|
Els cementiris on dorm la paraula
/
Vàzquez, Eva
L'autora comenta els cementiris de les comarques de Girona on són enterrats diversos escriptors. Amb un recorregut pels diferents paratges, comenta el context històric dels escriptors i reflexiona al voltant d'aquestes figures.
1998
Revista de Girona. Girona, núm. 189 (1998, Juliol-Agost), p. 20-31 (Treball de redacció)
|
|
|
43.
|
[Tria de novetats]
/
L'Avenç
La novel·la de Bruno Arpaia és una reconstrucció literària de l'últim viatge, fugint dels nazis, del pensador alemany Walter Benjamin, l'any 1940.
2003
L'Avenç. Barcelona, núm. 278 (2003, Març), p. 73-74
|
|
|
44.
|
Mínimes escriptures
/
Llovet, Jordi
Sobre l'edició en català de textos d'Alfred Polgar, un escriptor austríac en llengua alemanya "inclassificable" perquè escrivia "fragments de literatura" que sovint no ha estat recollit als manuals de literatura però que molts dels seus contemporanis (Kafka, Walter Benjamin, Robert Musil) van saber apreciar.
2005
El País. Quadern. Barcelona, núm. 1124 (2005, 30 de juny), p. 4 (Lletres. Els vostres clàssics)
|
|
|
45.
|
|
|
46.
|
|
|
47.
|
|
|
48.
|
|
|
49.
|
|
|
Osona i la filosofia (1952-2002): un itinerari possible
/
Espona, Albert
L'estudi d'Albert Espona dóna notícia de l'activitat filosòfica que es duu a terme per part d'autors osonencs. Històricament, distingeix dues tendències, en funció de la vinculació de cada filòsof al Seminari de Vic: Camil Riera i Lluís Cura són exemple d'intel·lectuals vinculats a aquesta institució, defensors d'una filosofia cristiana. [...]
2002
Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 97-111 (Monogràfic: cinquanta anys de cultura a Osona)
|
|
visitante ::
identificación
