21.
|
|
22.
|
|
23.
|
|
Les fronteres de la (in)transitivitat. Estudi dels aplicatius en llengües romàniques i basc
/
Pineda i Cirera, Anna ;
Rigau, Gemma (Direcció de tesi) ;
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona ;
Centre de Lingüística Teòrica. Universitat Autònoma de Barcelona ;
Universitat Autònoma de Barcelona
"La tesi que presentem té per objectiu l'estudi de diversos fenòmens que se situen en la frontera que separa la intransitivitat i la transitivitat. Ens centrem, en concret, en les alternances datiu/acusatiu, que ens condueixen, de retruc, a l'estudi de les construccions ditransitives i, particularment, de les construccions de doble objecte. [...]
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
2 documentos
|
|
24.
|
|
"M'encantaria poder venir a l'estadi a jugar contra el meu equip": dixi de persona, 'footing' i identitat, una entrevista a Pep Guardiola
/
Nogué, Neus (Universitat de Barcelona)
"Aquest article té dos objectius bàsics. En primer lloc, mostrar la capacitat analítica d'un estudi de cas a l'hora d'estudiar l'expressió de la identitat i dels rols assumits pels participants en la comunicació, posant-la en relació amb els marcs participatius d'Erwing Goffman (1981), d'una banda, i amb la dixi de persona i les seves manifestacions gramaticals (Levinson, 1983; Nogué, 2008), de l'altra. [...]
2013
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 23 (2013), p. 375-389 (Secció miscel·lània)
|
|
25.
|
|
26.
|
|
27.
|
|
Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català
/
Turell, M. Teresa (Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra) ;
I Jornada Temàtica de la Xarxa Cruscat "La sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana" (Barcelona : 2012, 6 de juny)
"El model labovià de variació lingüística parteix d'una premissa fonamental segons la qual la variació és un fet lingüístic significatiu. Aquest article tracta de fonamentar aquesta afirmació i constatar, al mateix temps, que sense la proposta als anys setanta del nou paradigma de sociolingüística quantitativa de Labov, no només no hi hauria "cap mena de tradició de recerca lingüística empírica dins la comunitat de parla" (Trudgill, 1996 [1994]: 15), sinó que molt possiblement aquest paradigma, conegut des de la seva consolidació com a teoria del canvi lingüístic i la variació, no hauria arrelat en la historiografia lingüística internacional. [...]
2013
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 23 (2013), p. 25-56 (Monogràfic: La sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana)
|
|
28.
|
|
29.
|
|
30.
|
|