|
21.
|
El Pensament català del 1898
/
Bilbeny, Norbert
L'article assenyala el grau d'influència del pensament nietzscheà sobre Joan Maragall i comenta les obres del filòsof alemany que representaren una referència per a Maragall.
1998
Avui Cultura. Barcelona (1998, 23 d'abril), p. 45 (Monogràfic: 1898: el desastre i l'avenç)
|
|
|
22.
|
|
|
23.
|
|
|
Una Meditació sobre l'estètica de la Renaixença
/
Bilbeny, Norbert
Robert Bilbeny fa un balanç de tots els buits de la historiografia catalana a l'hora d'estudiar el Romanticisme i la seva projecció a Catalunya. També perfila l'ideari filosòfic dels principals representats del moviment i la continuïtat d'aquest fenomen estètic més enllà de la Renaixença.
1982
Serra d'Or. Barcelona, Any XXIV, Núm. 274-275 (1982, Juliol-agost), p. 34-36 (Cultura i vida)
|
|
|
24.
|
|
|
25.
|
|
|
26.
|
|
|
27.
|
|
|
28.
|
La ideologia del modernisme
/
Bilbeny, Norbert
L'autor parteix de la premissa que Barcelona és un dels principals centres del modernisme europeu al costat de ciutats com Viena, París o Glasgow. A partir d'aquesta constatació, l'article s'endinsa en la ideologia i en la filosofia que van acompanyar aquest art singular que a Catalunya es va manifestar en palaus, jardins, fàbriques i altres edificis nascuts amb la industrialització i el creixement urbà de finals del segle passat.
1990
L'Avenç. Barcelona, núm. 139 (1990, Juliol-Agost), p. 6-10 (Temes)
|
|
|
29.
|
La cultura política del noucentisme
/
Bilbeny, Norbert
L'autor constata el fet que amb l'aparició del regionalisme i del catalanisme polític de finals del segle XIX, la cultura catalana es va veure fortament polaritzada vers la política i vers la reivindicació nacionalista de Catalunya. [...]
1989
L'Avenç. Barcelona, núm. 124 (1989, Març), p. 8-14
Inclou un esquema en el qual es repassa l'ostentació de càrrecs i funcions d'Eugeni d'Ors fins a la data de la seva dimissió de les institucions catalanes
|
|
|
30.
|
Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme
/
Bilbeny, Norbert
L'estudi se centra en dos grans blocs: l'Estètica i l'Ètica del Noucentisme. En el primer, s'analitzen els temes de l'"Art regenerador", l'"Albir", el "Joc", els "Límits" i la "Tradició". De l'ètica noucentista, la part més important de l'estudi, s'analitza la moral "civilista" (l'"Obra ben feta", "la reforma espiritual", la "Civilitat" i la "Santa Continuïtat") i la política imperialista (la "Minoria intel·lectual", la quimera de la "Ciutat", l'"Imperialisme" i la crida a l'"Autoritat").
Barcelona : La Magrana, 1988 (Els orígens ; 22)
|
|
visitante ::
identificación
