|
143.
|
|
|
144.
|
|
|
145.
|
|
|
146.
|
Jacint Carrió: 'Manresa-Mauthausen-Gusen'
/
Moliner Rodríguez, Jordi
Jacint Carrió, l'últim manresà viu deportat als camps de concentració nazis, recorda la seva estada a Mauthausen en un llibre que, segons l'autor de la ressenya, es pot definir perfectament amb la frase que acompanya la portada: "deportació i retorn d'un home compromès amb la llibertat".
2001
L'Avenç. Barcelona, núm. 259 (2001, Juny), p. 94-95 (Llibres)
|
|
|
147.
|
Jacint Carrió: 4676 de Mauthausen
/
Noguero, Joaquim
Jacint Carrió, l'últim manresà viu deportat als camps de concentració nazis, recorda la seva estada a Mauthausen i la relació que mantingué amb Joaquim Amat-Piniella.
El Pou de Lletres. Manresa, núm. K/11-L/12 (1998-1999, Tardor-hivern), p. 33-37 (Monogràfic: I tant dolor, per què?)
|
|
|
148.
|
Inèdit de 'K. L. Reich'
/
Amat-Piniella, Joaquim ;
Serrano i Blanquer, David (Pr.)
Reflexió existencialista que fa el personatge Emili.
El Pou de Lletres. Manresa, núm. K/11-L/12 (1998-1999, Tardor-hivern), p. 30-32 (Monogràfic: I tant dolor, per què?)
Inclou un pròleg titulat 'Les veritats d'Amat-Piniella' que reflexiona sobre l'opció que tria Amat-Piniella per reflectir la seva experiència a Mauthausen: la literaturització. La mateixa opció elegiren gent com Élisabeth Will, enfront d'aquells que optaren per primar el memorialisme (Primo Levi, Antelme o Semprún) o la via analítica (Frankl, Rousset o Delbo)
|
|
|
149.
|
Una ontologia dels Lager
/
Lluró, Josep M.
Lluró exposa la negació de l'existència que suposaren els camps de concentració nazis (especialment el d'Auschwitz) a partir de textos literaris testimonials o reflexius que destaquen per damunt de tot la negació de la paraula, la manca de comunicació, com a element bàsic de la deshumanització i l'anihilació de l'individu.
El Pou de Lletres. Manresa, núm. K/11-L/12 (1998-1999, Tardor-hivern), p. 8-14 (Monogràfic : I tant dolor, per què?)
|
|
|
150.
|
|
|
151.
|
|
|
152.
|
|
visitante ::
identificación
