|
14.
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
Notas sobre el pesimismo activo en la literatura española hacia 1900 : Un fin de siglo entre la voluntad y el dolor de vivir
/
Alonso, Cecilio
L'autor analitza el tractament del pessimisme en la literatura espanyola finisecular i la seva vinculació amb la filosofia de Schopenhauer. S'esbossa un panorama literari que oscil·la entre la resistència al pessimisme per part de Galdós i Clarín; la progressiva receptivitat dels escriptors més joves i la introducció de Schopenhauer a Espanya a través de Nietzsche, Nordau i Pompeu Gener, al qual es dedica un apartat en què s'analitza la defensa del Schopenhauer més moralista per part de l'escriptor català a qui es situa entre el positivisme i la rehabilitació d'emocions com a base d'una estètica que enllaça amb el modernisme. [...]
1996
Anales de Literatura Española. Alacant, núm. 12 (1996), p. 27-54
|
|
|
19.
|
|
|
Notes sobre l'ús culte del català en algunes polèmiques dels anys vuitanta del segle XIX
/
Llanas, Manuel ;
Pinyol i Torrents, Ramon
L'article comença assenyalant algunes postures confluents d'intel·lectuals catalans i espanyols respecte la "renaixença" literària del català. Però tot seguit se centra en les actituds discrepants d'alguns d'aquests intel·lectuals, començant per la crítica que Tubino fa de la Renaixença i culminant en l'esvaïment d'actituds més o menys tolerants respecte el moviment literari català quan aquest adquireix sentit polític. [...]
Anuari Verdaguer. Vic, núm. 8 (1993-1994), p. 81-109 (Estudis i notes)
Inclou tres apèndixs que són la transcripció de tres textos: el discurs llegit per Núñez de Arce a l'Ateneu científic i literari de Madrid el 8 de novembre de 1886; la contestació de Valentí Almirall a aquest discurs; i fragments de 'El Regionalismo' de Mañé i Flaquer
|
|
|
20.
|
|
|
21.
|
La Novel·la realista
/
Beser, Sergi ;
Lliçons de literatura comparada catalana i castellana (segles XIX i XX) (1982 : Barcelona)
Segi Beser assenyala primerament alguns dels problemes que presenta l'estudi comparatiu de la literatura catalana amb la castellana, i després estudia alguns aspectes relacionats d'ambdues literatures: la diferent situació en què es troben les narratives catalana i castellana durant la segona meitat del segle XIX; la desproporció en qualitat i quantitat (només Narcís Oller pot ser col·locat al costat de la importància dels escriptors castellans), que es reflecteix en l'auge que experimenta la novel·la realista castellana i en l'atracció que certs escriptors catalans senten per la literatura castellana; l'entramat de relacions personals amistoses entre els escriptors catalans i castellans; l'existència d'un model narratiu comú i d'una normativa tècnica que correspon bàsicament a la línia d'ascens del realisme francès, i la personalització que els escriptors faran d'aquest model sorgida fonamentalment de la referència a un marc social determinat. [...]
1985
Lliçons de literatura comparada catalana i castellana, Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 (p. 7-25)
|
|
|
22.
|
|
|
23.
|
|
visitante ::
identificación
