|
11.
|
|
|
Un passat on retrobar-se. Memòria i identitat en l'obra poètica de Carmelina Sánchez-Cutillas
/
Esteve, Anna (Universitat d'Alacant)
Sobre l'actitud moderna i rebel que traspua per l'obra de Sánchez-Cutillas i que se suma a altres atractius, com ara la potència d'una llengua literària que excel·leix en diferents registres -del popular i realista al més erudit i arcaïtzant- o la capacitat de crear un imaginari personal amb aportacions tan singulars i magnètiques com 'Matèria de Bretanya'.
2017
L'Aiguadolç, Núm. 46 (2017), p. 29-40 (Dossier: "Carmelina Sánchez-Cutillas: L'entrellat expressiu del llenguatge col·loquial")
|
|
|
12.
|
El passat i el futur
/
Sòria, Enric
Una reflexió sobre la memòria i la història a propòsit de la reedició de la novel·la 'Austerlitz', de l'escriptor i acadèmic alemany W. G. Sebald.
2019
L'Avenç, Núm. 454 (Febrer 2019), p. 69 (Mirador. Cartes de prop)
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
L'espai de les memòries en 'Digues que m'estimes encara que sigui mentida' de Montserrat Roig
/
Luczak, Barbara (Universitat Adam Mickiewicz) ;
Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica (2n : 2001 : Alacant)
Anàlisi de 'Digues que m'estimes…' de Montserrat Roig a partir de "la relació entre, d'una banda, el subjecte que mira i recorda, i el gènere literari que es tria per vehicular la seva veu, i, d'altra banda, l'espai en el qual les accions de mirar, recordar i escriure són portades a terme".
2002
Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení, Paiporta : Denes, 2002 (p. 115-124)
|
|
|
20.
|
|
|
Violència i repressió política en 'Entre dos silencis' (1958), d'Aurora Bertrana
/
Marcillas, Isabel (Universitat d'Alacant)
"Al llarg d'aquestes pàgines m'aproximaré a la novel·la d'Aurora Bertrana amb la intenció de defensar-ne el paper d'eina coadjuvant de desvetllament de la memòria col·lectiva pel que fa al drama d'Etobon [envaït per les tropes nazis, gairebé tots els homes del poble van ser enviats a camps de treball o afusellats el 27 de setembre de l'any 1944], al temps que hi afegeix un matís que n'universalitza les tragèdies i els sentiments dels seus protagonistes; reprenc, com a argument, la hipòtesi d'Stuart Hall en referir-se a la representació literària, quan afirma que aquesta no s'ha de veure com «un mirall de segona categoria que es penja per reflectir el que ja existeix, sinó com a forma de representació que pot constituir-nos com a nous tipus de subjectes»".
2014
Journal of Catalan Studies, Núm. 17 (2014), p. 23-43
|
|
visitante ::
identificación
