Traces. Catálogo

Traces. Catálogo Encontrados 29 registros  anterior11 - 20siguiente  ir al registro: La búsqueda tardó 0.01 segundos. 
11.
La destrucció de la recerca en Humanitats a Catalunya / Martí i Monterde, Antoni
L'autor presenta la situació que està vivint actualment l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya com a exemple dels principals problemes que té la recerca en humanitats a Catalunya. [...]
2011
L'Espill. Segona època, Núm. 38 (Tardor 2011), p. 167-172 (Notes)
   
12.
Jaume Pérez Montaner: El poeta com a lector de crítica / Martí i Monterde, Antoni
Sobre la crítica literària de Jaume Pérez Montaner. L'autor comenta de quina manera Pérez Montaner s'acosta a les idees de Harold Bloom o Paul de Man per després desenvolupar una crítica pròpia aplicada a autors com Vicent Andrés Estellés.
2011
Caràcters. Segona època, Núm. 57 (Tardor 2011), p. 30
   
13.
Tomba de la no-ficció. Rellegir Joan Fuster, contra les derrotes de la memòria / Martí i Monterde, Antoni ; Encontre d'Escriptors (15è : 2002 : València)
L'autor reflexiona sobre l'estat del gènere assagístic i del dietari en català. Opina que es tracta d'un gènere que no té el recolzament ni d'editorials ni de premis. S'exemplifica aquesta idea amb el creixent oblit de la figura de Joan Fuster, com a intel·lectual i assagista.
2003
Literatures. Segona època, Núm. 1 ( 2003), p. 21-46 (Fora)  
14.
Feliu Formosa: la mesura de la impaciència / Martí i Monterde, Antoni
Antoni Martí reflexiona sobre la concepció de l'escriptura, i les tensions que s'hi associen, en l'obra de Feliu Formosa, seguint un itinerari que va dels textos diarístics i poètics de l'escriptor fins al llibre prologat.
Cap claredat no dorm / Feliu Formosa, Lleida : Pagès Editors, 2001 (p. 7-18)
   
15.
Cap claredat no dorm / Formosa, Feliu ; Martí i Monterde, Antoni (Pr.)
Lleida : Pagès Editors, 2001
UAB. Humanitats
   
16.
Ironies de l'assaig. Ors, Pla, Fuster: història intel·lectual de l'adhesió incompleta / Martí i Monterde, Antoni
De cara a establir la importància de la ironia en l'assaig català, Antoni Martí comença destacant el precedent d'Eugeni d'Ors, reconegut tant per Joan Fuster com per Josep Pla. L'estudi analitza el discurs teòric d'Eugeni d'Ors sobre el tipus d'assaig periodístic que defensava i, particularment, sobre la ironia, cada vegada més instal·lada "entre les condicions d'una nova època del pensament, d'un nou estil de pensar" o, com acabarà dient més tard, d'una filosofia. [...]
Caplletra. València, núm. 41 (2006, Tardor), p. 151-174
   
17.
Escriure la fam. El diari literari o l'escriptura del present / Martí i Monterde, Antoni ; Simposi de Literatura Autobiogràfica (1r : 1999 : Alacant)
Antoni Marí analitza els trets que conformen el gènere dietarístic, partint de la base que des del segle XX la literatura es redefineix com a àmbit en què la solitud fa un paper fonamental. En el món modern, el diarista es consolida com una veu que expressa, des de la individualitat íntima, els processos de crisi i transformació de la societat, tot assumint que l'home ha deixat de ser "la mesura de totes les coses". [...]
Literatura autobiogràfica: Història, memòria i construcció del subjecte, Paiporta : Denes, 2001 (p. 269-277)
   
18.
Josep Pla i Joan Fuster: la construcció de l'assaig contemporani / Martí i Monterde, Antoni ; Col·loqui de l'any Pla (1997 : Girona)
Després d'especificar les caracterísitques de l'assaig modern, Antoni Martí assevera que "l'escriptura de Josep Pla es pot considerar (. . . ) hereva de la de Montaigne". Sobretot, perquè es tracta d'un intent d'exercir la màxima llibertat en literatura que Pla entén com una temptativa. [...]
Josep Pla, memòria i escriptura. Actes del col·loqui de l'any Pla. Universitat de Girona (octubre 1997), Girona : Universitat de Girona, 2001 (p. 247-259)
   
19.
'Todo es nada'. L'última gregueria de Ramón, explicada per Josep Pla / Martí i Monterde, Antoni
Estudi de l'exili i dels últims dies de l'escriptor Ramón Gómez de la Serna a través dels ulls de Josep Pla. Antoni Martí comenta la prosa de Pla que, enviat per tasques periodístiques a Buenos Aires, descriu una conversa -no sabem si real o imaginària- amb Ramón Gómez on l'autor madrileny parla sobre l'exili i la pobresa que comporta dedicar-se a la literatura. [...]
L'Espill. Segona època. València, Segona època, núm. 6 (2000, Hivern), p. 166-171
   
20.
Obagues de l'escriptura : Llegir i escriure segons Joan Fuster. "VIII Certamen d'assaig breu" convocat per l'Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana / Martí i Monterde, Antoni
Partint del fet intertextual com a element configurador de l'escriptura, que esdevé rescriptura de textos existents, Antoni Martí s'aproxima a l'assaig, gènere que té per objecte l'escriptura aliena i preexistent, i analitza com hi afecta la intertextualitat, quina noció de lectura hi ha darrere i com s'hi construeix la identitat de l'escriptura pròpia, és a dir, la del subjecte que l'escriu. [...]
Barcelona, 1995
   

Traces. Catálogo : Encontrados 29 registros   anterior11 - 20siguiente  ir al registro:
¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.
¿No ha encontrado lo que estaba buscando? Intente su búsqueda en:
Martí i Monterde, Antoni en Amazon