|
11.
|
|
|
De la vida meravellosa de les paraules
/
Esterházy, Péter ;
Szijj, Ildikó (Trad.) ;
Déri, Balázs (Trad.)
L'autor reflexiona sobre la naturalesa de la literatura i posa especial atenció en la relació existent entre l'escriptor i la seva escriptura. Es tenen molt presents les lletres hongareses en tot el text i s'hi fa referència, sobretot, al parlar de la relació entre una ideologia política i la literatura.
2004
Literatures, Núm. 2 ( 2004), p. 63-86 (Fora)
|
|
|
12.
|
|
|
Del jo al nosaltres
/
Marí, Antoni
L'autor fa una reflexió teòrica sobre la soledat de l'activitat d'escriure. Per l'autor, escriure vindria a ser com un retorn a la intimitat del jo, a l'interior de la consciència més íntima, i alhora és l'únic contacte de l'escriptor amb els altres. [...]
1997
Literatures, Núm. 0 (Novembre 1997), p. 35-40
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
Osona i la filosofia (1952-2002): un itinerari possible
/
Espona, Albert
L'estudi d'Albert Espona dóna notícia de l'activitat filosòfica que es duu a terme per part d'autors osonencs. Històricament, distingeix dues tendències, en funció de la vinculació de cada filòsof al Seminari de Vic: Camil Riera i Lluís Cura són exemple d'intel·lectuals vinculats a aquesta institució, defensors d'una filosofia cristiana. [...]
2002
Ausa. Vic, Volum XX, núm. 148-149 (2002), p. 97-111 (Monogràfic: cinquanta anys de cultura a Osona)
|
|
|
18.
|
Francesc Gomà i Musté
/
Bilbeny, Norbert
Repàs biogràfic del vallenc Francesc Gomà, de qui es remarca els estudis de filosofia, les classes a la Universitat de Barcelona i l'interès per la psicoanàlisi i Heidegger.
2001
Quaderns de Vilaniu. Valls, núm. 40 (2001, Novembre), p. 127-139 (Quaderns biogràfics)
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
|
|
J.M. Castellet i l'"existencialisme"
/
Vall i Solaz, F. Xavier
Vall comença analitzant els primers contactes entre Castellet i l'existencialisme, explicitats en articles d'aquest crític a 'Estilo' i 'Laye'. Tot seguit, demostra com Castellet es convertí en un convençut sartrià i com això afectà la seva teoria literària, fet que s'analitza des dels tres aspectes centrals d'aquesta teoria: el compromís de l'autor, l'objectivisme i l'apel·lació al lector. [...]
2000
Els Marges. Barcelona, núm. 66 (2000, Juliol), p. 7-23 (Estudis i assaigs)
|
|
visitante ::
identificación
