|
11.
|
|
|
12.
|
|
|
Distància lingüistica occitan-aranés/occitan-general
/
Pojada, Patrici
"Al llarg del temps s'ha discutit si l'aranès i l'occità s'haurien de distingir com a dues entitats separades o una de junta. Així doncs, l'autor defensarà l'aranès com un subdialecte dins del dialecte gascó de l'occità".
2010
L'Aranés e l'occitan general: quatre estudis, Barcelona : Generalitat de Catalunya. Secretaria de Política Lingüística, 2010, p. 7-30
Conté annex (p. 18) amb els documents utilitzats per fer l'estudi. Conté annex (p. 22) amb 'La paràbola del filh perdut' en diferents dialectes occitans.
|
|
|
13.
|
|
|
14.
|
|
|
Occità i aranès
/
Llovet, Jordi
A propòsit de la proposta d'ensenyar occità a les escoles públiques, l'autor de l'article explica com aquesta llengua va caure en desús a França.
2020
Ara. Ara Llegim, 3 octubre 2020, p. 43 (Minúcies)
|
|
|
15.
|
|
|
16.
|
|
|
17.
|
|
|
Criteris per al règim d'oficialitat lingüística de la República de Catalunya i l'Aran
/
Escribano, Daniel
De l'abstract: "Aquest article proposa els criteris per a dissenyar el règim d'oficialitat lingüística de la hipotètica República de Catalunya i l'Aran. Després d'una breu exposició del règim lingüístic a les propostes del constitucionalisme català contemporani i dels principis bàsics que informen el dret lingüístic catalanoaranès actual, s'hi defensa que el marc juridicolingüístic de la hipotètica República es regeixi pels criteris següents: declaració constitucional de l'oficialitat de les llengües catalana i occitana d'acord amb un model territorial (o de l'oficialitat separada de cadascuna a les constitucions dels estats, en cas d'optar per una fórmula federal o confederal, amb la doble oficialitat per a les institucions comunes); ampliació del contingut del concepte d'oficialitat, bo i traspassant-hi els atributs del concepte de 'llengua pròpia' i bandejant aquest de l'ordenament jurídic; i manteniment, almenys transitori, dels drets lingüístics individuals reconeguts a la legislació vigent actualment als parlants d'altres llengües en llurs relacions amb les administracions públiques i entitats que en depenen, com a drets extrínsecs a l'oficialitat. [...]
2018
Treballs de sociolingüística catalana, Núm. 28 (2018), p. 47-59 (Monogràfic: Llengua i poder)
|
|
|
18.
|
|
|
19.
|
|
|
20.
|
|
visitante ::
identificación
alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al 
canal RSS.